Divendres 31 de gener i dissabte 1 de febrer van tenir lloc a Benlloc (Plana Alta) les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat organitzades pel Programa d’Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I de Castelló amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benlloc i l’equip de coordinació del Fòrum de la Nova Ruralitat. El lema de les jornades, posem fil a l’agulla, era prou explícit i molt adient per a reflectir l’esperit que es va respirar durant totes les sessions, un esperit que podríem resumir amb una de les frases contundents que es van escoltar: “estem farts de ser estudiats, ara volem que se’ns escolti”.
Dissabte 30 de novembre va tindre lloc a Ares del Maestrat la XVI Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa per reflexionar i debatre al voltant del despoblament sofert per molts pobles del territori. L’organització, a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, Maestrat Viu i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), ha preparat una jornada amb dos conferències i diverses comunicacions breus per analitzar la qüestió des de diferents perspectives, tant de l’àmbit acadèmic com del de l’associacionisme.
Creies que exageràvem? No te n’adones que tothom diu el mateix? O potser hauria de dir diem? Sense adonar-nos-en hem caigut al seu parany! El reduccionisme del llenguatge és la primera llei de la neoparla. Frases curtes. Missatges clars. Paraules senzilles. Repetides. La simplificació de la llengua porta a la simplificació de les idees: blanc o negre; carn o peix; bé o mal. Estàs amb mi o contra mi.
Darrerament la paraula despoblament ressona amb força en molts àmbits i sembla que es vulgue posar fil a l’agulla per, almenys, frenar la tendència de davallada continuada que patim des de principis de segle XX i que ha acabat consolidant un procés que va més enllà del que es podia imaginar en un principi. El risc de desaparició d’alguns pobles és més que real.
Ara que ja tenim l’estiu al sarró, ara que ja hem tornat a l’enyorada rutina i tot just quan encarem el temps dels dies curts que conviden a la reflexió, potser és un bon moment per traure a debat una qüestió incòmoda però que apareix cada estiu a la setmana de festes. Calen (tants) actes taurins a les nostres festes?
Aquesta és una pregunta que sovint és interpretada com un atac pels amants d’aquests actes i, malgrat les opinions que pugue despertar, no és la intenció de l’article. Més bé el que es pretén és posar damunt la taula un tema que ningú sembla voler tractar.
La crisi oberta arran del procés d’independència de Catalunya ha estat la darrera excusa del govern de l’Estat per atacar un dels elements d’autogovern que més se’n penedeixen d’haver transferit: l’educació. El model d’immersió lingüística que es practica a Catalunya des de fa més de tres dècades ha estat reconegut tant internacionalment com dintre del propi país i molt especialment en aquells sectors de la població que no tenien el català com a primera llengua.
