Que mos dixon tranquils!

Written by Jordi marin on 2 d'agost de 2020. Posted in Tribuna

// Jordi Marín i Monfort

Vatres què demanaríeu
si puguereu demanar?
—Demanar sí que podríem
lo difícil és donar—.
—Que mos dixaren tranquils,
que mos díxon treballar,
que mos tinguen per amics
veïns dels quatre costats.*

Fa uns dies vaig rebre per correu una petita joia en forma de llibre, el recull de poemes Camins trescats de l’enyorat Desideri Lombarte. En llegir aquests versos que fan d’introducció de l’article vaig tenir la sensació que, a més de poesia, Desideri ens havia deixat un missatge gairebé profètic. Va saber posar les paraules justes a aquells sentiments i vivències que molts hem experimentat i, ves per on, resumeix en vuit versos allò que els diríem als que, aquestes darrers mesos, pretenien dir-nos com havíem de viure.

El terme de Mont-roig amb la punta de la Camiseta, límit amb el País valencià. Boscos i un camp segat (les persones encara hi vivim). / C. Terès, 2013

A hores d’ara ja sabreu, probablement, que la iniciativa Maestrazgo Els Ports és història. Una iniciativa que no en tenia res d’iniciativa, es tractava d’un projecte perfectament dissenyat i amb un full de ruta ben planificat per tal d’assolir un objectiu final clar: crear un gran parc natural de 550.000 ha dedicat a la conservació i reintroducció de vida silvestre. Del rewilding ja en vaig parlar en un altre article, no m’hi estendré, però cal tenir-lo present perquè era el pal de paller del projecte. Només hem d’anar a la versió anglòfona de la pàgina web del projecte per veure-ho. La descripció del projecte que aquí trobem no coincideix amb la que apareix a les versions castellana i catalana, però encaixa a la perfecció amb la sol·licitud de beca que la Fundación Global Nature fa a Wyss Foundation, que és en darrera instància qui posava els diners. Cridava l’atenció, també, que a la versió anglòfona no hi fos el fullet promocional del projecte que, curiosament, en parlava ben poc de fer un gran parc natural. Per no dir gens.

Estàvem davant d’un gran engany. Un exercici de manipulació mediàtica que ha estat desemmascarat gràcies a l’esforç dels periodistes Lluís Pascual i Ester Fayos de La Directa i de diversos col·lectius del territori que han dedicat moltes hores a fer recerca i treure a la llum les contradiccions del relat que se’ns venia d’una banda i a evidenciar la manca de transparència pel que fa als veritables objectius del projecte per una altra.

Un engany que començava amb el mateix nom del projecte (The Three Kingdoms of Spain), que se n’aprofitava de forma obscena del problema del despoblament (presentant el projecte com una solució quan realment consideraven el despoblament com una oportunitat per dur-lo endavant), que posava l’ecoturisme com a esquer de desenvolupament rural i que es presentava com a alternativa a l’amenaça eòlica quan la mateixa Fundación Global Nature té com a empresa col·laboradora Naturgy o Wyss Foundation considera l’energia eòlica com una aposta de futur a l’hora d’invertir en natura. En definitiva, una estratègia perfectament planificada per tal d’aconseguir el vistiplau d’una societat rural i d’unes administracions que havien de, en darrera instància, emetre els respectius decrets d’ampliació i creació de parcs naturals. Almenys així es pressuposa a l’objectiu 3 de la sol·licitud de beca. Feu-hi una ullada perquè n’hi ha per sucar-hi pa.

Per sort aquestes comarques n’hem vist de tots colors i sabem veure quan l’aigua no baixa clara pel barranc. Alguns potser creien que en una terra on pensaven que no quedava res podrien disposar a voluntat, però, tornant a Desideri Lombarte, ens quedava la paraula per defensar-la i, si m’ho permeteu, la dignitat.

*Del poema “Som gent del Matarranya”, del llibre Miracles de la Mare de Déu de la Font i Altres Poesies esparses (col. Lo Trull, Associació Cultural del Matarranya, 1999)