Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Rewilding

// Jordi Marín i Monfort

És molt probable que darrerament hagueu sentit aquest terme als mitjans, especialment la gent del Matarranya. La irrupció a les xarxes d’un projecte (iniciativa, en diuen els promotors) difús per a les comarques que pivoten sobre el Tossal del Rei ha despertat moltes reticències entre la població local atesa la poca transparència que hi ha hagut des del principi. Em refereixo a la iniciativa Maestrazgo – Els Ports, com us podeu imaginar.

Segons expliquen els seus impulsors, es tracta d’una iniciativa per llançar una marca global per tal de posicionar la regió (sic) en la champions del turisme de natura a escala internacional i tot això promogut per una fundació de caire filantròpic i amb seu als EUA (Wyss Foundation). La iniciativa està emparada per la Fundación Global Nature (FGN) i la seva cara visible és Ignacio Jiménez Pérez, reconegut biòleg que ha participat en nombrosos projectes de reintroducció d’espècies a l’Amèrica Central i del Sud. El cas és que la iniciativa compta amb una dotació de 357.000 € per a un projecte d’un any i que, segons diuen, no té cap altre objectiu que llançar la marca. De fet, reconeixen que no hi ha cap objectiu concret. Podeu veure el vídeo on s’explica la iniciativa. En aquest vídeo es fa referència a una metodologia de treball (missió-valors-visió-objectius) basada en la participació de tot el col·lectiu a qui s’adreça el projecte en concret. Cal dir que en aquest cas i malgrat els promotors insisteixen en la necessitat de la participació i implicació de tots els sectors implicats, la missió, els valors i la visió ens venen imposats. I per si fora poc, els objectius no se’ns expliquen. Això sí, Jiménez reconeix a El Temps que és un projecte de vida per als propers 10 anys.

Mapa de la zona afectada. / maestrazgoports.org

 

Però tornem al títol de l’article. Què és això del rewilding? A l’Argentina també s’ho demanaven i el setembre de 2018 es publicava un article a Infobae (mitjà digital argentí) on alguns dels defensors de la idea ho definien també com a producció de natura perquè el que busca és recuperar ecosistemes de forma completa per tal que puguin provocar una “producció alternativa que generi béns i serveis”. Paraules del mateix Ignacio Jiménez qui, curiosament, diu no tenir cap objectiu per a Maestrazgo-Els Ports. Sobta, si més no, que una fundació, per més filantròpica que sigui, destini una quantitat de diners a una iniciativa que no té cap objectiu concret. Ara bé, aquesta fundació sí que en té, d’objectius concrets. Podeu veure, per exemple, quins plans tenia a 2018 per a l’ampliació del Parque Nacional Patagonia al voltant del Perito Moreno. La fundació comprava terres a través d’una altra fundació (aquest és el paper que jugaria aquí FGN?) per donar-les posteriorment a l’estat per tal de fer l’ampliació del parc, donació que finalment es va fer. Això sí, prèvia modificació de l’ordenament per assegurar-se que no tindria cap altre ús ni destinació. Si veieu el vídeo a què feia referència al paràgraf anterior, potser hi veureu matisos nous al verb ordenar.

Costa de creure, doncs, que no tinguin cap projecte entre mans. I més quan ja a febrer de 2019, el mateix Ignacio Jiménez parlava del projecte i del concepte rewilding (bé, de producció de natura) a la premsa. A Múrcia, mentre aquí encara no en sabíem res de res. És significativa la data perquè ell mateix insisteix en la necessitat de comptar amb la població local per dur endavant la iniciativa, però la realitat és que només han començat a explicar coses i amb comptagotes i moltes contradiccions, quan des del territori s’ha qüestionat la finalitat de la iniciativa a través de col·lectius com Maestrat Viu, la Plataforma No al Yellostone europeo o el reportatge de La Directa. I això no ha estat fins aquest 2020.

Contradiccions com ara les que fan referència a la reintroducció d’espècies com el bisó, en una entrevista valora la possibilitat de reintroduir-lo i en una altra ho nega. En aquest sentit sempre ha negat que es vulga reintroduir espècies com el llop o l’ós, però el cas és que si heu llegit l’article d’Infobae on explicaven què és això del rewilding, es diu explícitament que cal regenerar els ecosistemes de forma completa, amb totes les baules que el composen. En el cas dels Esteros d’Iberá això comportava reintroduir el yaguareté, un felí que ocupa el lloc de gran depredador d’aquest ecosistema. Qui ocuparia el seu lloc aquí? Diguem que el nínxol dels herbívors el tenim més que cobert amb les cabres i els cabirols. Jiménez diu per activa i per passiva que ara mateix no es donen les condicions per a la reintroducció del llop. Ara bé, i a mitjà termini? Posats a tenir visions, no és forassenyat pensar que una vegada consolidat un macroparc caldria introduir-hi a l’ecosistema també els seus depredadors. Almenys aquests són els valors del rewilding i la missió de Wyss Foundation, recuperar els ecosistemes tal i com eren originalment.

Amb tot, no és de rebut l’opacitat amb que s’està comunicant el projecte o iniciativa, digueu-li com vulgueu, malgrat vinga de la mà d’una fundació de solvència més que contrastada com és Global Nature. I de retruc, cal que demanem explicacions als nostres representants polítics del que suposa tot això, perquè com el mateix Eduardo de Miguel (director de FGN) diu, des d’un primer moment han estat en contacte amb les administracions per tal d’impulsar el projecte. Alguna cosa deuen de tenir a dir.

Així doncs, mentre no es facin públics els plans de forma clara, la població tenim tot el dret de, amb la informació de què disposem, tenir les nostres pròpies visions.

 

Imatge de benvinguda del web. / maestrazgoports.org

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: