Se va solsint
Ser, dir i aspirar
// Patrici Barquín
Ara fa una pila d’anys que a Fraga encara quedaven una bona quantitat de cases enfonsades. Unes a conseqüència dels bombardejos de la guerra, les altres per l’exili de les persones que les habitaven, o per la migració; també per la misèria d’aquells anys que portaven a col·lapsar, fins i tot, les cases; segurament alguna
LLEGIR-NE MÉS
Viure i somriure
// Patrici Barquín
No vull escriure sobre la poca traça de la classe política en general. No vull escriure sobre la irresponsabilitat de qui mana, governa o diu que ens representa. No vull escriure sobre toreros ni sobre serveis d’emergències. No vull escriure sobre exèrcit ni sobre policies. No vull escriure sobre si aquest o l’altre estava dinant
LLEGIR-NE MÉS
Brossa, brutícia, fem i disrupcions culturals
// Patrici Barquín
Va haver-hi un temps en que la brutícia generada era una font de riquesa i fertilitat. Un temps en que les gallines aixecaven los ulls esperançats cap als nostres culs que guaitaven pel forat de la comuna com si d’un deu ciclop, proveïdor de manà, es tractés. Un temps en que les escassíssimes restes de
LLEGIR-NE MÉS
Mitjans
// Patrici Barquín
Qualsevol podria pensar que és paradoxal (ja estem, ja m’ha pegat lo sol al cap i no faig més que escriure paraules rares com si fos espavilat) que a un mitjà escriga una crítica als mitjans, però, en realitat, no es tracta tant de fer una crítica a tots los mitjans, sinó, i per puntualitzar,
LLEGIR-NE MÉS
Els mestres que van prometre el fracàs
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Em van néixer quan encara vivia aquell dictador cruel i capritxós, d’aspecte ridícul. Sí ja sé que dictador, cruel, capritxós i aspecte ridícul son una concatenació de redundàncies, però té la seua utilitat literària.
LLEGIR-NE MÉS
La terra
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín La terra, allò que tant si vols com si no, té la capacitat d’enganxar-se, d’agarrar-se de les formes més subtils i més persistents que puguem imaginar. Tant és així que només de mirar-la és capaç de ficar-se als ulls. Una simple volada d’aire i ja la tens allí empegada. N’hi ha prou
LLEGIR-NE MÉS
Pinus alepensis
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Lo meu pare sempre s’ha pres les qüestions de la vida molt seriosament i, potser per això, té una sensibilitat desmesurada, si és que hi ha mesura capaç de quantificar la sensibilitat. I va ser eixa seriositat i eixa sensibilitat les que li van portar a plantar un arbre per cadascun dels
LLEGIR-NE MÉS
Solsint les barreges
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín A mestra, quan encara hi anava, explicaven que va haver-hi un temps en què una casa reial va engendrar una mena d’hereu en, diguem, poques habilitats fines. És a dir, allò d’empegar gomets i retallar en les estisores de punta rodona no se li donava gaire bé. D’acord, l’animalot del mestre ho
LLEGIR-NE MÉS