Columnes
L’avanç del Jägermeister*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín 80.000 fascistes munten una mena de desfilada de la victòria pel centre de Roma, mentre arriba aquella hora de la nit en que tot se torna una mica surrealista, especialment als bars, i això va passar a eixa hora maleïda.
LLEGIR-NE MÉS
Flamenc*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents.
LLEGIR-NE MÉS
«Querida abuela»
// carles teres
Així, amb un “Querida abuela”, començava les cartes que li enviava a la iaia Rosario de Queretes. Però va arribar un dia que vaig sentir que aquella “abuela” no era ma iaia, ni jo el “nieto” que signava. Fins allavons només havia escrit en castellà; i haig de dir que treia notes molt altes en
LLEGIR-NE MÉS
Hedonisme*
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars És un corrent filosòfic que veu en el plaer la font de la felicitat. El terme està derivat del grec antic i significa satisfacció, desig. El refús del plaer és el contrari, propi dels ascetes. Els primers texts que en parlen són d’Epicur. Tothom no entén el plaer de la mateixa manera.
LLEGIR-NE MÉS
El “Jo” mutant*
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars Llegeixo les declaracions d’un militant del partit “X”, que aspira a un càrrec important en la política, sobre el deteriorament del medi natural i del planeta, el reciclatge, la contaminació i el consum desbordat que ens ha envaït. Conec la seua trajectòria professional i pública. He seguit les seues declaracions des de
LLEGIR-NE MÉS
Los silèncios del mariscal Tito*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Me xocaria pensar que me passa com al Gabriel García Márquez, és a dir, que vaig viure una infantesa enmig d’unes situacions quotidianes, que en realitat no ho són, i això hauria comportat que ara desenvolupés la capacitat de escriure realisme màgic. Però la meua realitat no ve del realisme màgic. Què
LLEGIR-NE MÉS
Resòleg*
// carles teres
No sé si els soferts lectors d’esta columna s’han adonat que no sempre apareix —possiblement no. A voltes és per qüestions d’espai, però he de confessar que sovint m’ho faig vindre bé per no haver de publicar-la. Des que vaig començar a fer columnes l’any 1995, en dec haver escrit més de 400. No sé
LLEGIR-NE MÉS
Enraonam la mateixa llengua*
// Glòria Francino
Des de quan soc conscient que enraonam en llengua catalana? Des de molt xica. Les mestres que tinívam a Sopeira parlaven en castellà, excepte dos de les que vai tinre: una la Sra. Concepció de Llesp, a qui l’altre dia vai podre abraçar, va ser la primera mestra amb qui vai començar a anar a
LLEGIR-NE MÉS