El “Jo” mutant*

// Marina d’Algars

Llegeixo les declaracions d’un militant del partit “X”, que aspira a un càrrec important en la política, sobre el deteriorament del medi natural i del planeta, el reciclatge, la contaminació i el consum desbordat que ens ha envaït. Conec la seua trajectòria professional i pública. He seguit les seues declaracions des de fa anys. Em pregunto quin és el JO d’un polític, home o dona, que ofereix discursos desiguals segons el lloc, la situació, les persones que l’escolten o en funció dels seus objectius. Llenguatge demagògic: toca parlar d’això i no d’allò. Hi ha persones que tenen la facultat psíquica de mostrar una imatge determinada segons les circumstàncies. Parlen de manera diferent quan funciona el seu Jo militant, Jo alcalde, alcaldessa, ministre o ministra. En la vida familiar o d’amistat també és molt diferent del Jo públic. Quan una persona arriba a tenir un càrrec important ja no pot opinar de tot, parlar amb naturalitat; en la nova situació mostra el seu Jo políticament correcte que, fins i tot, pot ser totalment contrari al que mostrava quan era militant de base en el seu partit. Ho veiem en les contradiccions d’algunes declaracions manifestades per la mateixa persona en un moment determinat i mesos després, anys posteriors a aquelles. És com si els polítics tinguessin una col·lecció de “Jos” en funció de la situació, de la intenció del discurs o de mostrar el Jo adequat per a aconseguir més vots.

El Jo mutant està tan integrat en la societat i en la política que acceptem la seua presència com irremeiable. Penós!

*Publicat a Temps de Franja n. 141, abril 2019