Vinyetes al vent » Temps de Franja

Escrit per Redacció al 6 de maig de 2022. Publicat a Opinió, Vinyetes al vent

llegir més

Escrit per Josep Espluga al 13 d'abril de 2022. Publicat a Opinió, Vinyetes al vent

llegir més

Escrit per Josep Espluga al 1 d'abril de 2022. Publicat a Opinió, Vinyetes al vent

llegir més

Escrit per Josep Espluga al 1 d'abril de 2022. Publicat a Opinió, Vinyetes al vent

*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021

llegir més

Escrit per Josep Espluga al 18 de juny de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 23 de febrer de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més 1 Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 6 de novembre de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 27 d'abril de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça*

Jordi Moners i Sinyol polític, traductor, dialectòleg i literat

// Francesc Teixidor

Jordi Moners i Sinyol va nàixer al Prat de Llobregat el 1933. Estudis de dret (llicenciatura) a la Universitat de Barcelona i de romanística i germanística a Marburg, Freiburg im Breisgau i sobretot a Heidelberg. Va fer estades a Itàlia, Occitània i Portugal, i va viure uns anys a Alemanya, i en aquest país participà activament en els Jocs Florals de la Llengua catalana a l’exili celebrats a Tübingen l’any 1970. El 1971 torna a Catalunya. Viu uns anys al Prat de Llobregat, fins el 1980, després a Sant Boi de Llobregat i des del 2003 a Llinars del Vallès, on ara resideix. El 1968 ingressa com a fundador al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i hi desenvolupa una intensa activitat política. A través de la seua muller Núria Codina i Capdevila amb arrels familiars a Castigaleu passa llargues temporades en aqueixa vila ribagorçana i hi investiga la llengua, la literatura i la història local. Ha treballat a l’ensenyament, com a traductor de l’alemany (Das Kapital d’en Karl Marx, Anestèsia local de Günter Grass, contes infantils) i de l’italià (Il Principe de Niccolò Machiavelli), i com a escriptor, investigador i comentarista polític (Informationen über Katalonien (1970), textos per al PSAN, la Síntesi d’història dels Països Catalans, La llengua de Castigaleu, la segona edició de La Pastorada de Castigaleu), també ha escrit un important recull de narracions i llegendes ribagorçanes que caldria publicar d’urgència. Una greu afecció als ulls l’ha obligat darrerament a retirar-se de moltes de les seues activitats.

llegir-ne més

Columnes

Si això és un home*

// Col·lectius Lo cresol i Viles i gents, Associació Cultural Sucarrats i Associació Cultural del Matarranya

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947). Quan los presoners queden reduïts a la supervivència animal, desapareixen los valors de la solidaritat i la empatia inherents a la humanitat, i l’home dixa de ser-ho també entre els altres condemnats a l’extermini: “Qualsevol que hagi esperat que el seu veí acabi de morir per emportar-se un quart de pa, també és, sense culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més cru i el sàdic més atroç”, diu l’escriptor italià.

llegir-ne més

Cultura

Presentació del llibre ‘Descregut’ de l’Àngel Villalba a Barcelona

// Carles Sancho Meix

Tal com ja vam anunciar a la nostra revista Temps de Franja, divendres 24 a la tarda es va presentar a Federació de Cases Regionals i Culturals de Catalunya, al carrer Comte Borrell 26-28 de Barcelona, el llibre de l’amic Àngel Villalba titulat Descregut. La convocatòria anava a càrrec del Centre Aragonès de Barcelona del carrer Joaquín Costa 86 que actualment està tancat i pendent d’obres de remodelació. La presentació a la Federació coincidia amb una altra en dia i hora que es feia d’un volum en aragonès a la Universitat de Barcelona, Lo infinito en un chunco una obra de l’escriptora Irene Vallejo traduïda a l’aragonès per Chusé Raúl Usón. La convocatòria havia estat programada per l’Asoziazión Cultural de Charradors O Corrinche i del Centre Aragonès de Barcelona.

llegir-ne més

Opinió

La figuereta

// Josefina Motis

Una bona cosa que ens ha pogut passar és haver crescut al camp. Les herbes eren fantàstiques, tenien vida les flors silvestres. Els arbres servien per jugar a casetes o palaus amb les amiguetes. Si una branca ens esgarrava el vestits vell que portàvem, fèiem una combinació del penjoll amb les calces i ens sentíem princeses. Així desenvolupàvem la imaginació i la creativitat, encara que el joc fos, en part, representació de la realitat. L’adaptabilitat, la imaginació i la improvisació sempre ens han acompanyat.

llegir-ne més

El repte de les renovables*

// José Miguel Gràcia

És un tema ben actual l’obligada substitució de les energies fòssils per les renovables, tot i que, la polèmica que l’acompanya no es deriva d’aquest necessari i innegable canvi, si no del quan i el com. Matisaria més, sobre el quan gairebé tothom està d’acord en la necessitat de fer-ho en un termini més curt que llarg, encara que alguns no ho esmentin massa o s’arrecerin en les dificultats. Ara bé amb relació al com, les opinions i manifestacions públiques conformen un ventall extens i diferent que inclou raons estratègiques, polítiques, mediambientals, etc.
Hi podem trobar els qui en volen de renovables, però lluny del seu poble o comarca. “Renovables, sí, però no així”, diuen. Doncs bé, on s’haurien de situar? Això ho deixen per als tècnics, governs o autoritats diverses. Hi ha qui reivindica l’autogestió dels ajuntaments, autoritats comarcals o nacionals. Com es fa això? D’on sortiran els fons per dur a terme un volum tan gran d’inversions? Ho sabran fer bé? No són pocs els ajuntaments que demanen a les empreses o grups econòmics, futurs propietaris de les plantes eòliques o fotovoltaiques, substancioses taxes en concepte de IBI o altres impostos. Està bé que procurin ingressos extres per als municipis, tot i que, tinc els meus dubtes si aquests fons extres recaptats no aniran a parar a despeses corrents i no a plans d’inversions que garanteixin el futur del poble. També em crida l’atenció que no he escoltat cap demanda envers l’obligació d’abastir l’energia elèctrica necessària, en primer lloc, al poble o regió on s’ubiquin les fonts. Crec que seria la demanda més important per al seu desenvolupament econòmic amb la utilització d’una energia barata i totalment renovable. L’autosuficiència en la energia serà un dels béns més preuats en un futur no massa llunyà.

llegir-ne més

Territoris

Més de 120 persones participen a la proposta literària i senderista del ‘Quedaran les Paraules’

Ràfels va albergar una iniciativa cultural impulsada des de Comarca del Matarranya que va anar als Estrets i a la Cova del Floro. Es van llegir relats sobre la figura del bandoler. La música de Fer & Eva va tancar l’acte.

//Rubén Lombarte Comarca del Matarranya va reprendre l’activitat cultural el passat 23 d’abril, durant la Festa d’Aragó i el dia de la rosa i el llibre, a través de la recuperació del Quedaran les Paraules. En esta ocasió, Ràfels va ser la població triada per a albergar una lectura continuada una mica especial. I és que la proposta d’enguany va barrejar la literatura i el senderisme. I tot a través de la figura del Floro, un dels bandolers més emblemàtics que va calcigar el Matarranya. L’obra Pasqual Andreu, lo Florit. (Lo Floro en vers), escrita per José Miguel Gràcia, va ser el fil conductor d’una proposta que no sol va servir per a conèixer el perfil d’este mític bandoler, sinó també per a seguir-li els passos.

llegir-ne més

Publicitat