Vinyetes al vent » Temps de Franja

Escrit per Josep Espluga al 18 de juny de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 23 de febrer de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més 1 Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 6 de novembre de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 27 d'abril de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 29 de gener de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 22 de novembre de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 21 de novembre de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 27 de maig de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Profe*

Written by Roberto Albiac on 14 de juliol de 2021

Lo primer camí

La resposta aragonesa

Written by Lluís Rajadell on 13 de setembre de 2019

A fons

El mestre del senyor Lluís Carulla*

// Joaquim Montclús

Lluís Carulla i Canals (l’Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1904 – Barcelona 3 de novembre de 1990) va ser un gran empresari i també un important mecenes català. Com a empresari, va desenvolupar els cubs de brou concentrat de la marca Gallina Blanca. L’any 1965 l’empresa va canviar el nom i esdevé Agrolimen, un grup d’indústria alimentaria amb vocació internacional. Com a mecenes va ser un dels membres que l’any 1961 van fundar l’Òmnium Cultural, va revitalitzar l’Orfeó Català, va fundar la Fundació Jaume I, actualment anomenada Fundació Carulla, l’editorial Barcino i finalment el Museu de la Vida Rural ubicat a l’Espluga de Francolí.

llegir-ne més

Columnes

Matxisme versus masclisme

// Esteve Betrià

Fa una pila d’anys vaig llegir (potser al desaparegut setmanari El Món (1981-1988)) una col·laboració de caràcter lingüisticoideològic de l’escriptora Marta Pessarrodona en la que s’apuntava que la gran majoria –per no dir la totalitat– de les llengües del nostre context cultural occidental, si més no, empraven –empren– mots inspirats directament i formal en l’espanyol macho, i en el seu derivat machismo, per a descriure l’actitud que mantenen certs sectors de la societat d’atribuir als hòmens una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones;

llegir-ne més

Cultura

Presentacions desiderianes a dojo i a raig fet

// Júlia Llambert

En Desideri Lombarte, que en vida no ho va tenir gaire fàcil per a publicar, frueix pòstumament d’una força considerable difusió de la seua obra. A finals del segle passat van aparèixer cinc poemaris inèdits, tres antologies poètiques, i dues més recentment. Se n’ha recollit el teatre i se n’ha editat la novel·lística, l’epistolari, i diversos treballs d’història i etnologia. Resten encara inèdits una traducció fragmentària del Cantar de Mío Cid, un extens estudi dels masos de Pena-roja i una cinquantena d’articles i algun pròleg en llibres, revistes i diaris, si més no. El 28 d’abril d’enguany, diada de Sant Afrodisi de Besiers, l’Instituto de Estudios Turolenses, que ja abans havia col·laborat en l’edició de bastants textos lombartians, ha inaugurat la Biblioteca Turolense, dedicada a obres completes o altres de celebrats autors terolencs en qualsevol llengua, amb l’edició de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. És un volum de 715 pàgines —o de 728 si hi incloeu l’índex i el colofó— esplèndidament editat, amb un pròleg de n’Hèctor Moret i de n’Artur Quintana, qui, junts amb en Carles Terès i els serveis editorials de l’IET, n’han tingut cura.

llegir-ne més

Opinió

Irlanda, Finlàndia. Nosaltres no som d’eixe món*

// Màrio Sasot

Som un país estrany i estrambòtic on en el Parlament de totes les Espanyes, alguns senyors i senyores diputats es remuguen nerviosament en els seus seients quan senten parlar des de la tribuna d’oradors en alguna llengua espanyola no castellana, i això quan no profereixen crits de protesta amb l’afany de boicotejar la intervenció de qui ha gosat trair el sacrosant precepte de que “De llengua oficial no n’hi ha més que una i les demés les parles a casa teua”.

I què direm de les Corts d’Aragó, on el passat 9 de setembre, els diputats de VOX van abandonar l’hemicicle regional i companys seus del PP i el PAR van interrompre amb crits de protesta i rialles sornegueres la intervenció del diputat de Podemos Nacho Escartín quan aquest va concloure la seua intervenció trilingüe en defensa de l’Academia Aragonesa de la Llengua amb la lectura d’uns fragments de la cançó del saidinès Anton Abad Sic de poble i d’un bell poema de la chesa Rosario Ustáriz.

llegir-ne més

Una ocasió perduda, o potser no

// L’oncle Jupiari

Lo dissabte 13 i el domenge 14 de novembre s’ha presentat a la Torre de Vilella, al Matarranya, en bon éxit de públic, lo documental Lo Chapurriau dirigit per Ferran Rañé, ben conegut artista barceloní en arrils torredanes —un agüelo seu ere de la Torre— i realitzat per Gemma Blasco. A cada un d’estos dos dies s’hi han projectat 4 capítols d’una duració de quinze minuts cada un. Jo no hi vai assistir per raons òbvies, si bé he pogut informar-me’n ben complidament en persones que hi van ser presents. Tots ells m’han explicat que el documental ere ben fet. Pel cartell del documental, distribuït pel territori, en Rañé ha comptat en l’ajuda de la Diputació de Terol, de la Comarca del Bajo Aragón i de l’Ajuntament de la Torre de Vilella, institucions totes regides pel PSOE, segons tinc entés, entre d’altres més.

llegir-ne més

Territoris

El Dia Internacional dels Museus

// Carles Sancho

Com cada any el 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus però enguany en coincidir amb el país en estat d’alarma provocat per la pandèmia del Covid-19, els centres expositius s’han hagut d’adaptar a la nova situació sorgida i han intentat apropar els museus al visitants de maneres molt diferents.

llegir-ne més

Publicitat