Vinyetes al vent » Temps de Franja

Escrit per Josep Espluga al 18 de juny de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 23 de febrer de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més 1 Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 6 de novembre de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 27 d'abril de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 29 de gener de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 22 de novembre de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 21 de novembre de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 27 de maig de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Profe*

Written by Roberto Albiac on 14 de juliol de 2021

Lo primer camí

La resposta aragonesa

Written by Lluís Rajadell on 13 de setembre de 2019

A fons

Octavi Serret, llibreter i activista cultural

// Carles Sancho

Octavi Serret és un entusiasta dels llibres. Només acabar l’escola va dedicar-se al projecte personal d’obrir una papereria-llibreria als baixos de la casa dels pares a l’arraval de Vall-de-roures, el 1981. Uns anys més tard, cap al 1987, amb la publicació del Govern d’Aragó de la col·lecció Pa de Casa en la nostra llengua, Octavi incorporà a la seua llibreria la venda de volums en català per ampliar l’oferta als clients de la botiga.

llegir-ne més

Columnes

Calentures mentals

// Patrici Barquín

Crec que hem passat un estiu en temperatures prou elevades com per a permetrem eix títol de columna. No voldria donar peu a malentesos. Alluny de les meues intencions està evocar cap mena d’imatge eròtica, obscena o pornogràfica. Al contrari, eixa calor que hem patit no donava gaire peu a acrobàcies sexuals. Més bé convidava a estar-se ben quiet a la vora del ventilador prenent líquids i pregant per a que arribés la nit, en la vàcua esperança d’una mica de fresca.

llegir-ne més

Cultura

Deu anys de ‘Licantropia’

// Artur Quintana i Font

Enguany fa 10 anys de l’aparició d’aquesta gran novel·la d’en Carles Terès. L’obra va ser guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011 ja encetat el quadrienni negre del lapapym/lapaisme triomfant. Se’n va fer una edició de comptats 250 exemplars —les edicions pre-lapapyp/lapaistes solien ser de 1.000 a 1.250 exemplars— amb migrada distribució i escassa publicitat, tal com corresponia a la lingüística-ficció de l’aleshores dominant lapaisme al nostre Govern. Tanmateix, malgrat tots aquests inconvenients, la novel·la ha estat un èxit. El 2003 es reedità a Barcelona i fou finalista del premi Joan Crexells de narrativa a la millor obra editada en català d’aquell mateix any. El 2015 n’aparegué a Saragossa una versió al castellà i se’n projectà també una altra a l’aragonès, que, malauradament, no prosperà.

llegir-ne més

Opinió

Guillem Nicolau, un humanista de Maella *

// Artur Quintana

A l’Edat Mitjana els escriptors aragonesos en llengua catalana eren membres de la reialesa –Jaume I, Pere IV, …- o hi estaven molt relacionats. Aquest es el cas d’en Guillem Nicolau, anomenat també lo Rector de Maella. Tot i que la biografia d’en Nicolau presenta força llacunes, com més va més detalls en sabem, que noves recerques als arxius, especialment al Diocesà de Saragossa podrien arredonir. Malgrat que no tenim cap constància documental seua fins el 1366, quan entrà com a ajudant de registre a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós, penso que no és del tot aventurat suposar que en Nicolau havia nascut i mort a l’Aragó.

llegir-ne més

De com la Comarca del Matarranya va aconseguir el seu nom*

// Artur Quintana

Temps era temps el Matarranya era un riu de conca tripartida entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià –i segueix sent-ho avui en dia–, la part aragonesa de la qual es trobava inclosa dins de la macrocomarca o regió del Baix Aragó, continuadora d’alguna manera de la malaguanyada província noucentista d’Alcanyís.

I així hauria seguit sent, si no hagués passat el que va passar: resulta que l’any 1959 l’indoeuropeista i romanista Joan Coromines i Vigneaux publicà al volum XXIII de la Revue de Linguistique Romane l’extens article Els noms dels municipis de la Catalunya Aragonesa, reeditat el 1970 a les pàgines 43-141 del segon volum del seu llibre Estudis de toponímia catalana –d’on cito–, on normalitzà els noms de tots els municipis d’aqueix territori que ara coneixem com La Franja –d’Orient per a uns o de Ponent per a uns altres, i del Nord per a uns tercers, podríem afegir–, establint-ne també els límits comarcals amb tot de detall, poble per poble, prenent com a criteri decisiu la llengua i la cultura que s’hi conforma, que en el cas de la Franja és la catalana.

llegir-ne més

Territoris

Premis «Franja» i «Galan» malgrat la pandèmia*

// IEBC-IEA

Si bé l’emergència sanitària actual no permetrà la celebració de la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que s’escau habitualment cap a finals d’any, l’associació ha decidit fer públics els «Premis Galan a la normalització lingüística» i el «Premi Franja: cultura i territori», aquest darrer atorgat per Iniciativa Cultural de la Franja.

llegir-ne més

Publicitat