Vinyetes al vent » Temps de Franja

Escrit per Redacció al 6 de maig de 2022. Publicat a Opinió, Vinyetes al vent

llegir més

Escrit per Josep Espluga al 13 d'abril de 2022. Publicat a Opinió, Vinyetes al vent

llegir més

Escrit per Josep Espluga al 1 d'abril de 2022. Publicat a Opinió, Vinyetes al vent

llegir més

Escrit per Josep Espluga al 1 d'abril de 2022. Publicat a Opinió, Vinyetes al vent

*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021

llegir més

Escrit per Josep Espluga al 18 de juny de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 23 de febrer de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més 1 Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 6 de novembre de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

Escrit per Josep Espluga al 27 d'abril de 2020. Publicat a Vinyetes al vent

llegir més Sense Comentaris

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Ha mort Magda Gòdia, alcaldessa de Mequinensa

// Màrio Sasot

Dissabte 7 d’agost al matí ens va colpir la notícia de que Magda Gòdia Ibarz, alcaldessa de Mequinensa des de l’any 2003, moria a l’edat de 68 anys després d’una llarga i dolorosa malaltia. Ja en els inicis de l’agreujament del càncer que ha acabat finalment amb la seua vida, en març d’enguany, ens escrivia uns dels seus últims articles felicitant-nos pels 20 anys assolits per la nostra revista i animant-nos a continuar amb el mateix entusiasme de sempre.

Magda ha estat sempre una dona molt activa i lluitadora, que en tot moment ha mostrat un tacte entranyable i exquisit amb tothom, la qual cosa l’ha ajudat a unir forces entorn de projectes que han dinamitzat i donat vida i força cultural a la seua localitat.

llegir-ne més

Columnes

Taràntula

// Ramon Sistac

De l’italià meridional tarantula (tarantola en italià, sempre pronunciat com a esdrúixola). És a dir, ‘de Tàrent’ (Taranto, també esdrúixola, Tarento en castellà), ciutat de la Puglia i golf que queda emmarcat entre la “punta” i el “taló” de la bota italiana. Pareix que el nom li ve donat per la presència freqüent que té eixa simpàtica aranya per les terres del sud d’Itàlia i pels aspectes culturals que se n’ha derivat. Malgrat les meues conviccions conservacionistes, no puc dir que siga un gran admirador de les aranyes, i no puc negar d’haver-ne esxafarnat alguna d’una espartenyada, fet del qual no em sento particularment orgullós.

llegir-ne més

Cultura

‘Terra agra’ presentada a Vall-de-roures

// Carles Sancho Meix

Terra agra l’obra del periodista i escriptor vall-de-rourenc Lluís Rajadell Andrés, guardonada amb el XXVI premi Guillem Nicolau instituït pel Govern d’Aragó, va ser presentada a Camins Serret a Vall-de-roures la tarda del passat 31 d’octubre. L’acte va generar molta expectació perquè va omplir l’espai habilitat per l’organitzador de la convocatòria. Inicià la presentació el fragatí Carlos Costa assessor tècnic de la Direcció General de Política Lingüística en representació de José Ignacio López Susín que va fer un resum de totes les iniciatives que fa l’actual Govern d’Aragó a favor de la nostra llengua: el premi Desideri Lombarte, el Programa de Dinamització ‘Jesús Moncada’, l’ensenyament del català que arriba a 4000 alumnes franjolins, la programació de Veus en el cerç —documental, exposició, xerrades i actuacions—, el premi Guillem Nicolau, la difusió de l’obra del mequinensà Jesús Moncada…

llegir-ne més

Opinió

L’ancestral ofici de l’eutanàsia

// Carmesina Martorell

Nit de les animetes, vespra de Tots Sants. Hem deixat espelmes enceses vora la finestra per guiar cap a casa les ànimes dels nostres difunts i compartim amb ells panellets i castanyes. Me’n guardo una a la butxaca. Passo pràcticament la nit en vetlla perquè de matinada he d’anar a recollir ma filla adolescent d’una celebració de Halloween.

Aprofito per mirar una pel·lícula de 2020 que tenia en espera: Armugán, el último acabador, del director català Jo Sol, ambientada al Pirineu aragonès de finals del segle XX. Armugán és un home estrafet que té l’ofici d’acabador. L’acompanya a tot hora l’Anchel, que carregant-lo a coll li fa de cames, i ha vingut fins a la muntanya per aprendre l’ofici.

llegir-ne més

Sialls florits

// Josefina Motis

Siscalls en català , sisallos en castellà, de la salsola vermiculata al poble en diuen sialls. Matoll molt abundant i al mateix temps, inadvertit. No són plantes de jardí, ni reconegudes com a flors silvestres. Tampoc són plantes aromàtiques com el timó o el romer, no fan olor, ni pudor com la botxa o la xolibarda, se’n parla menys que de les argelagues o de les soses, però allà es troben per tot arreu. A peu de muntanya, per les espones, als límits dels camps erms. Es pot dir que al lloc és el matoll més abundant, fins i tot hi ha una partida que porta el nom de Siallar. Hi han estat sempre, envoltant el poble i omplint el terme, tan discrets, tan inadvertits, que no son admirats ni perseguits.

llegir-ne més

Territoris

Èxit de la tenista mequinensana al Màster de Lleida

//Ajuntament de Mequinensa

El cap de setmana del 25 de novembre, la tenista mequinensana Claudia Borbón va aconseguir guanyar el Màster de Tennis de Lleida en les categories infantil i cadet, a les instal·lacions del Sicoris Club.

llegir-ne més

Publicitat