Columnes
La revista Temps de Franja fa vint anys*
Escrit per M. D. Gimeno Puyol a 25 de novembre de 2020
// M. D. Gimeno Puyol Acaba d’eixir el número 147 de Temps de Franja, la “Revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó”, tal com es subtitula. Sirà un número especial per celebrar els seus vint anys, des de novembre del 2000. Durant este temps s’ha encarregat de ser la veu de l’anomenada Franja d’Aragó, zona que
«Treballar en pijama»*
Escrit per Natxo Sorolla a 25 de novembre de 2020
// Natxo Sorolla Hau imaginat mai treballar en pijama? Poder descansar al llit si esteu sobrepassats per la jornada laboral? Estalviar-tos hores de cotxe? Potser sou uns dels afortunats a qui l’alerta sanitària tos ha fotut a treballar des de casa. O potser esteu vivint com una penitència no fer el cafè en los companys.
Publicat a Columnes,Viles i gents
Dubtes de tardor*
Escrit per Redacció a 25 de novembre de 2020
// Raquel Llop Arribe la tardor i en ella el balanç d’este estiu tan diferent als que havíem viscut fins ara. Un estiu poc estiu podríem dir. Un estiu descafeïnat, desconfinat. S’acabe l’estiu i m’envaïx la càlida imatge dels tons taronges que van minjant-se a poc a poc aquell verd estiuenc. Enguany m’ha agarrat a
Temps de moniatos
Escrit per Patrici Barquín a 18 de novembre de 2020
// Patrici Barquín Com que m’he proposat reconduir eixa columna cap a una elevada intel·lectualitat, us vull parlar de Garcilaso, que ja n’hi ha prou d’escrits populars i poca latxes. Que se noti que astí hi ha nivell. Garcilaso va escriure un poema de lo que en diuen temàtica carpe diem agon parlava de roses
Publicat a Columnes,Se va solsint
‘Mariconades’ de reis*
Escrit per Antoni Bengochea a 19 d'octubre de 2020
// Antoni Bengochea Aquesta era la expressió d’un amic meu, gran amant de totes les arts, quan li proposava visitar palaus o llocs importants de caràcters reial. La RAE proposa tres accepcions de “mariconada”. M’interessa la tercera: “acció u objecte que es té per afectat”. Això ens du a la definició d´afectació: “Extravagància presumptuosa en
“Los catalanes, los que peor caen”*
Escrit per carles teres a 19 d'octubre de 2020
// Natxo Sorolla Les batalletes entre els de Beseit i els de Vall-de-roures. Entre els del Barça i els del Madrid. Entre els francesos i els alemanys. Entre Estats Units i Xina. La vida està plena de batalletes, que van des de les íntimament personals fins la geoestratègia global. «Caure bé» és un motor a
Publicat a Columnes,Viles i gents
Hivern*
Escrit per Estela Rius a 11 d'octubre de 2020
// Estela Rius Fa unes quantes setmanes, quan ja començave a caure l’estiu, estava aprofitant les raderes hores de la tarde assentada al carrer, a la fresca, que sempre és una bona font d’inspiració. Van vindre cap allí unes veïnes de ma iaia, d’una “certa edat”, però encara no gaire avançada.
Publicat a Columnes,Viles i gents
Solo Houses?*
Escrit per M. D. Gimeno Puyol a 11 d'octubre de 2020
// María Dolores Gimeno Separat de la mimesi clàssica, l’art contemporani inventa, imagina, provoca… Ho fa a les grans metròpolis o també lluny d’elles en zones poc poblades com la comarca del Matarranya. Los arquitectes Christian Bourdais i Eva Albarrán impulsen ací Solo Houses, un interessant projecte a molts kilòmetres de la seua galeria al