Columnes
Lo xic ja treballa*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín —Lo xic ja treballa —me va dir la veïna només veure’m assentant a la terrassa d’aquell bar. La veritat, no vaig saber que dir. Lo xic era lo seu net que no tenia gaires més anys que jo i jo, ja portava uns quants anys d’acotxar lo llom. Ja sé que pensaràs
LLEGIR-NE MÉS
Aniko del clan Nogo*
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars Els nenets són un poble indígena minoritari del nord de Rússia que viuen als districtes autònoms de Nenètsia i Iamàlia on l’hivern dura nou mesos. Es dediquen a la pesca i al pasturatge nòmada de rens, cacen animals i aprofiten la seua pell. Parlen nenet, una de les llengües samoiedes, família de
LLEGIR-NE MÉS
Alba*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Així com el poeta deia que “hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure”, també el lingüista podria dir que “hi ha paraules que són boniques perquè fan de bon dir”. Una d’estes podria ser alba (sovint pronunciada auba). Ens ve directament i sense més del llatí alba, i
LLEGIR-NE MÉS
L’estiu del salmó*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac No sé per què, durant los mesos d’estiu, la gent se sol metamorfosejar en animals: una bona part opte per l’esfardatxo i, de tantes hores al sol, acaben com a gambons; altres preferixen posar-se una clasca plena de fato a les costelles i anar a voltar com los caragols; a la meua
LLEGIR-NE MÉS
La llengua d’anar per casa*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Fa força temps que vaig llegir El català no morirà, de Lluís-Anton Baulenas. Sempre traus cosa de profit en textos que tracten d’un tema tan estimat pel col·lectiu dels catalans com és reflexió sobre llur llengua. En aquest cas hi vaig trobar un parell d’anotacions dignes de rescatar.
LLEGIR-NE MÉS
Waterboys*
// carles teres
Sonen The Waterboys. La cançó em transporta a un temps on lo món pareixia molt ample. No ho era gens, d’ample, però era bonic que ho paregués. Una feina prou bona, un piset compartit en un edifici rònec de Gràcia, esta mena de coses.
LLEGIR-NE MÉS
De Ramón J. Sender i més coses*
// Francesc Ricart
// Francesc Ricart Em va agradar l’article El viatge de Ramón J. Sender a Fraga de Virgili Ibarz al número de paper anterior de Temps de Franja. Em sembla que ja ho he escrit més camins, però vull tornar a recordar que el gran escriptor d’Alcolea de Cinca va arribar a dir que li agradaria
LLEGIR-NE MÉS
Obertures i tancaments vocàlics*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià En el número de TdF de gener de l’any passat, m’esplaiava –a través de diversos comentaris que volien tenir un caràcter ludicolingüístic– a propòsit de les obertures i els tancaments en les vocals tòniques e i o característiques en el lèxic del parlar del Poble i localitats veïnes. Més en concret, centrava
LLEGIR-NE MÉS