Columnes
Josep Carbonell Vidallet
// Esteve Betrià
Nascut a Mequinensa el 1956, aquest 23 de febrer ha mort a Menorca Josep Carbonell Vidallet. En Josep —‘lo Sastre’, com encara ara és conegut pels mequinensans— es mostrà de sempre apassionat per la història antiua i, molt especialment, per l’arqueologia de Mequinensa. Col·laborà, fa quaranta anys, en el número 7 (hivern de 1990) de
LLEGIR-NE MÉS
Albiac
// Roberto Albiac
Recordo aquell moment, de fa casi 15 anys, en què anava a publicar una foto familiar i, acabant de teclejar «Albiac», Facebook me va preguntar si volia etiquetar algun dels parents o coneguts baixmatarranyencs que tenia al meu llistat d’amistats —en qui compartia eixa part del DNI— o si, al contrari, volia indicar a quina
LLEGIR-NE MÉS
Neula
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Qui no ha menjat neules durant les festes de Nadal? (És una pregunta retòrica; ara no cal que la respongueu). «Neula» és, en català, una paraula polisèmica que té bàsicament tres accepcions: ‘galeta’ (tant l’objecte mateix en forma de canut com la pasta de farina, sucre, mantega i clara d’ou que la
LLEGIR-NE MÉS
Anna Dodas i Noguer
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià El passat 2 de novembre l’Anna Dodas hauria fet seixanta anys. Nascuda el 1962 a Folgueroles —la bonica i tranquil·la vila de la Plana de Vic, a la mateixa casa en què nasqué el 1845 el més destacat i influent poeta català del segle XIX, Jacint Verdaguer Santaló—, assassinada amb 23 anys
LLEGIR-NE MÉS
Aigua tèbia
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Un any més, no m’haurà tocat la loteria i això m’haurà deixat com van quedar aquell grup de soldats que, carregats de ferralla, llances, escales i d’altra parafernàlia, van fer tard a l’assalt del castell. I com que van fer tard de tants estris com van haver de carregar, l’aigua bullint que
LLEGIR-NE MÉSTornem a eixir a la tele
// Francesc Ricart
Al programa Escampar la boira de J. Pueyo a la televisió aragonesa i a un curt de TV3 on es parla des de Cardell: dos moments estel·lars i de glòria fragatina. Però…, quan representa que hauria d’estar content, n’acabo deprimit i patint.
LLEGIR-NE MÉS
Tatuatge
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars L’últim pont de desembre el vaig passar en una platja d’Almeria. Com no volia conduir hi vaig anar en tren i en bus. De tornada, havia d’agafar el tren a les set del matí. En arribar a l’estació m’adono que porto la motxilla oberta i no tinc ni la cartera ni el
LLEGIR-NE MÉS
Caramel·lets
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Avui m’aganave estirar les garres i desconnectar. Lo terme no és gota complicat, així que em poso el tabardo, bon calcer, ixco de casa, i emprenc los carrers i les carreres que desemboquen a les hortes del voltant. No m’importe l’itinerari que faré: les forces, l’oratge i la caiguda del sol me’l
LLEGIR-NE MÉS