Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Anna Dodas i Noguer

// Esteve Betrià

El passat 2 de novembre l’Anna Dodas hauria fet seixanta anys. Nascuda el 1962 a Folgueroles —la bonica i tranquil·la vila de la Plana de Vic, a la mateixa casa en què nasqué el 1845 el més destacat i influent poeta català del segle XIX, Jacint Verdaguer Santaló—, assassinada amb 23 anys l’agost de 1986 als voltants de la menuda vila occitana de Briçac, a prop de Montpeller. L’Anna, estudiant de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, viatjava aquell estiu en temps de vacances amb una amiga, Gemma Argemí, per la costa mediterrània camí de la ciutat sarda catalanòfona de l’Alguer. L’assassinat de les dues amigues catalanes mai no s’ha resolt.

Si bé tant un servidor com l’Anna érem l’any 1986 estudiants de filologia catalana a l’UB, no havíem coincidit mai —potser perquè l’osonenca era una brillant estudiant diürna i aquest mediocre galifardeu nocturn— si que no fos d’esquitllèbit vam coincidir al davant de la parròquia de Sant Medir al barri barceloní de la Bordeta. Jo estava expectant als afores de la parròquia a propòsit del premi de poesia Amadeu Oller destinat a jóvens poetes inèdits menors de 30 anys, quan se m’acostà una dinàmica i riallera noia que em demanà sobre el local en què es feia públic el veredicte del premi. Li ho vaig indicar, però jo em vaig quedar amb un pam de nas: en aquella convocatòria la guanyadora fou l’Anna amb el poemari Paisatge amb hivern, amb evident inspiració osonenca.

A aquest primer recull poètic d’Anna Dodas ha seguit la publicació pòstuma del poemari El volcà (1991) —en què s’hi recull tota la seua obra poètica i que és reeditat el 2017 i traduït aquest mateix any, en part, al castellà i el 2022 a l’anglès—, així com el recull de narracions: Capvespres de foc i de grana (1982) —reeditat i ampliat el 2018—. I també alguns treballs de caràcter clarament filològic com ara la tesina sobre el recull de narracions Mites de Jordi Sarsanedas i el breu treball La narrativa modernista —fascicles 57 i 58 de la Història de la literatura catalana, d’Edicions 62 i Orbis—. Paral·lelament assistia al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on continuava els estudis de guitarra que havia començat a l’Escola de Música de Vic. Aviat realitzà concerts com a solista en diversos pobles i ciutats de Catalunya, i eventualment també acompanyà el grup Camerata de Cançó Tradicional. 

La tràgica mort, en plena joventut, de n’Anna —i de sa amiga Gemma— m’evoca, inevitablement, la mort violenta a la Barcelona Vella a l’inici de la tardor de 2011 del poeta i professor valencià Salvador Iborra (1978-2011), sobre el qual vaig escriure alguna cosa ací mateix fa poc més d’onze anys.

Un altre cas d’homicidi que em desperta l’esperit és la mort de l’Helena Jubany (1974-2001), filla de Joan Jubany i Itxart, company meu de promoció a la facultat de filologia de la UB, un cas àmpliament comentat al programa Crims de TV3 i de Catalunya Ràdio, un programa que, malauradament, no han sabut encara ocupar-se dels assassinats de l’Anna Dodas, de la Gemma Argemí i d’en Salvador Iborra; i aquí ho deixo.


Publicat a Temps de Franja n. 156, gener 2023

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: