Columnes
Borraina
// Roberto Albiac
“Us hai portat un regalet d’Alemania: és un sobret de llaors d’unes floretes en forma d’estrella molt majetes que estan pels jardins i pels parques de les capitals que hai visitat”. Quin fart de riure, el meu pare, quan va obrir el souvenir “Borretsch (Borago officinalis)” i va trobar planter de borraina: bona planta ornamental!
LLEGIR-NE MÉS
Xarxes socials i addicció
// Marina d'Algars
Quan el Carles en va donar el senyal d’alerta com cada trimestre, vaig sentir: ostres, ja em toca; com passa el temps! I va fer presència el fantasma dels dubtes: buscar un tema, potser allò que escric no interessa ningú… Sé que aquest pànic no és exclusiu meu, la qual cosa em reconforta, em sento
LLEGIR-NE MÉSDisparar al pianista
// Francesc Ricart
Permeteu aquest títol tret del del film Tirez sur le pianiste de François Truffaut. I és que vull parlar del meu article En som conscients de la història de la Franja? i dels “efectes” sorprenents, o no, que va provocar a la xarxa, fins a cridar l’atenció de mitjans que van carregar irritats contra el
LLEGIR-NE MÉS
Escudella
// Ramon Sistac
Forma catalana del llatí SCUTĔLLA ‘tassa’, diminutiu de SCŬTRA ‘safata’. Com l’espanyol escudilla i l’aragonès escodiella és un cas típic de metonímia, tant freqüent amb els noms de plats: paella (d’arròs), olla (barrejada), cassola (de tros), caldereta (de peix), etc.; ja que, en origen, “escudella” designa el recipient però s’acaba aplicant a la sopa que
LLEGIR-NE MÉS
Relats dels tres rius
// Esteve Betrià
Amb pare de Mequinensa i mare de Ginestar —dues viles ebrenques— Jaume Arbiol, nascut el 1979 a la ciutat d’Elx, resideix de 1980 ençà a la vilanova de Mequinensa. Llicenciat en història per la Universitat de Lleida, ha donat a conèixer diversos treballs relacionats amb la història mequinensana del segle XIX publicats a l’anuari local
LLEGIR-NE MÉS
Al compàs de les estacions
// Vicent Pallarés
// Vicent Pallarés Pascual La masoveria és una pràctica ancestral que encapsula el ritme inalterable de les estacions. És un relleu cronològic que es desplega amb precisió, com una dansa que respon a la llum del sol i als recursos que la terra ofereix. Un retrat del cicle de la vida, en el qual les
LLEGIR-NE MÉS
La terra
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín La terra, allò que tant si vols com si no, té la capacitat d’enganxar-se, d’agarrar-se de les formes més subtils i més persistents que puguem imaginar. Tant és així que només de mirar-la és capaç de ficar-se als ulls. Una simple volada d’aire i ja la tens allí empegada. N’hi ha prou
LLEGIR-NE MÉSCastrar
// Ramon Sistac
Castrar ve del llatí CASTRARE, i existeix en totes les llengües romàniques. Capar ve de capó, mentre que crestar segurament és la barreja entre la metàtesi «crestar» i l’etimologia popular «tallar la cresta», és a dir la virilitat. Si el capó és un gall, el crestó és un boc capat, i de carn ben fina.
LLEGIR-NE MÉS