Litterarum 2026

Columnes

Manifest d’en Nagore sobre l’aragonès*

// Artur Quintana

A les pàgines 11-13 del número 282-283 de la revista Fuellas del juliol-octubre del 2024 Nagore ha escrit un text exposant la seva versió de l’ortografia aragonesa normativa, la de les Normas del 1987, adoptades per la gran majoria dels membres del Consello, per la seva editorial, així com bona part dels escriptors en aragonès.

LLEGIR-NE MÉS

De pàtries i mirades*

// Redacció

// Luismi Agud Sorli La Primera Guerra Mundial va suposar un canvi de mentalitat respecte a les idees patriòtiques, el qual marcaria el fil de les tensions els anys següents.

LLEGIR-NE MÉS

Global Palometa System

// Patrici Barquín

Si portes temps llegint eixes columnes, imagino que el cansament ja estarà fent efectes sobre el teu estat anímic. D’igual manera que ja intuiràs que tinc especial predilecció pels sistemes d’orientació i, com no podia ser d’altra manera, pels animals. Així que sí, he vingut a parlar de palometes i orientació.

LLEGIR-NE MÉS

Cafè amb llàgrimes

// Marina d'Algars

Em desperto. Quan surto al carrer de matinada, clareja. Davant de casa encara dormen els veïns en un edifici de sis plantes i dotze pisos, tots menys una vella que sempre em mira darrere un vidre que desprèn vapor de llàgrimes amb te. La seua casa està lacrada com una carta per a ningú. Tremola

LLEGIR-NE MÉS

Olla

// Ramon Sistac

Paraula compartida amb el castellà olla, el gallec-portuguès olha i l’occità ola (pronunciat [úlo]). Del llatí ŌLLA, si ve les formes amb l simple (com l’occità o el francès antic) potser provenen de la forma vulgar ŌLA. En l’occità de la Vall d’Aran es dona un fenomen curiós: una olla és una ola ([úla]), però

LLEGIR-NE MÉS

Barrecha, esquechada, fecha, michana, moncheta… i trucha!

// Esteve Betrià

En el transcurs d’una acostuma passejada sabatina pel mercat de Sant Antoni de Barcelona a la recerca de viandes diverses, vaig observar uns esplèndids i frescos fetges de rap sota d’un rètol, redactat manualment, amb què es manifestava que es tractaven de fecha. Em van caldre gairebé un parell de

LLEGIR-NE MÉS

Lo parlar català de Favara

// Roberto Albiac

Respiro profundament, la vista inquieta repasse els apunts preparats, l’aixeco i contemplo com totes les butaques del cine municipal indiquen un ple absolut. Anit cavil·lava «vindran?»: és trist però la denominació del títol encara seguix resultant incòmoda. Potser és desinformació: cal fer pedagogia. No recordo quin va ser l’últim acte públic en la nostra llengua

LLEGIR-NE MÉS

Codony

// Ramon Sistac

Fruit del codonyer, més o menys dit igual en tots els parlars catalans, tot i que a l’Empordà, on tenen el mal costum de posar cap per avall totes les vocals, en diuen codeny, i a terres d’Alacant, on ens mengen la –d-, cony. Ve del del grec κυδώνιον, a través del llatí cotoneu. El

LLEGIR-NE MÉS
Anteriors Següent