Columnes
Columbofília
// Patrici Barquín
Diuen que la columbofília és una mena d’art que consisteix a criar coloms i ensinistrar-los per a que el carter no hagi de trucar dos cops, ni un, ni aparèixer per casa a l’hora de dinar. Dic lo del carter, perquè sembla que el principal objectiu d’empapussar eixos bitxos no és fer un bon brou,
LLEGIR-NE MÉSNo ho faré més, no la faré més
// Francesc Ricart
Això és un comiat. Aquest serà l’últim article de Som d’eixe món: ja no faré més aquesta columna de Temps de Franja. Us intento explicar la raó de plegar després de vint-i-cinc anys de participar en la publicació de més llarga existència de les comarques que conformen la Franja de Ponent. Sense
LLEGIR-NE MÉSPablo Arbona Lacasa
// Esteve Betrià
Farà cosa d’un parell de mesos, vaig haver de repassar Entre Catalunya i Aragó (1971), l’excel·lent crònica del viatge que feu el setembre de 1970 —fa més de mig segle— l’escriptor i home de teatre vallesà Xavier Fàbregas (1931-1985); un viatge a peu que el va dur de la vila de Nonasp a la de
LLEGIR-NE MÉS
Un poble sencer davant la foguera*
// Redacció
// Raquel Llop Lo primer cap de setmana de març d’enguany a moltes viles i pobles s’estarà celebrant la festa de carnaval. Menuts i grans es disfressaran amb vestits del tot originals i s’aplegaran per compartir un dels dies més especials de l’any.
LLEGIR-NE MÉSColumna sobre columna
// Marina d'Algars
Cansada de no dormir, em desperto encara de nit. Busco lectures recurrents per a situacions similars. Obro l’ordinador i sé que algunes columnes de Temps de Franja seran un substitut del somni, activadores del pensament i la ràbia, que també donen energia per tirar endavant. Busco una persona que no em fallarà en el meu
LLEGIR-NE MÉSMasos
// Roberto Albiac
M’assento al trist pedrís a pair-ho: les llumeres del quartet del foc i la xaminera ja han fet cap a la pallissa… A l’últim habitant, aquella valenta falzilla que es va atrevir a fer el seu iglú de fang a la part que ara ha cruixit, també l’han expulsat. Ho veíem vindre des d’aquella indignant
LLEGIR-NE MÉSJoaquina la Faiona i el seu floriol
// Esteve Betrià
En el passat mes de maig es despertà al Poble una polèmica al voltant de la cançó popular mequinensana Joaquina la Faiona que «d’alguna manera l’hem agafat [els mequinensans] com una mena d’himne popular», segons el que escriu a la xarxa qui ha iniciat la polèmica a propòsit del caràcter suposadament matxista i patriarcal del
LLEGIR-NE MÉSL’humà, estrany per a l’ésser humà
// Marina d'Algars
Des del poble no se senten les bombes. Lluny d’aquí (o potser no tan lluny) les criatures juguen a saltar sobre les cendres de la seua infància cremada. Joves incrèduls busquen una carícia entre les ruïnes. L’escola és un record, la mare i el pare ombres enterrades. Isaac i Sara volen fugir de l’infern. Podem
LLEGIR-NE MÉS