Melons, carbasses, teles, fulles d’acant, anelles, espigues… Són alguns dels motius decoratius que formen part del artístic ràfec de la Casa la Vila de Vall-de-roures que una recent restauració a recuperat i ressaltat. Els restauradors han destacat la variada i refinada decoració que presenta l’estructura volada de fusta, que es remunta al segle XVI. L’edifici forma part de la florada d’ajuntaments del Baix Aragó i el Matarranya que es van construir en el Renaixement i que combinen fusta i sellassos de pedra amb resultats monumentals.
L’excepcionalitat de la Casa la Vila de Vall-de-roures li va valer la declaració de Monument Nacional l’any 1982 i la catalogació com a Bé d’Interès Cultural el 2004. Prèviament, l’any 1929, va formar part d’un dels espais més destacats del Poble Espanyol de Barcelona, construït amb motiu de l’Exposició Universal. I una part important de la singularitat d’este ajuntament l’aporta, sens dubte, el seu imponent ràfec de fusta.
L’arquitecte encarregat de la restauració, Luis Moreno, destaca que bona part de la atapeïda i refinada decoració és pràcticament invisible per a la gent que observa l’ajuntament des del carrer i la plaça que l’envolten. Un costat de la frontera només es pot veure des de la distància —per a tindre una mica de perspectiva—, mentre que l’altre costat no es pot veure perquè el carrer —prolongació del Pont de Pedra— és molt estret i l’edifici d’enfront és una casa particular —la Fonda de la Plaça—. Així que l’esforç dels constructors del ràfec, Juan i Gabriel Sumica —pare i fill—, fa cinc segles i, ara, el dels restauradors passa en bona mesura desapercebut.
Com diu Moreno, a l’artista creador d’esta meravella «no li importava el que es reconegués la gran feina feta, li importava fer una bona feina i punt». La recent restauració ho confirma.
*Publicat a La Comarca, 26 de setembre de 2025