Columnes
Lo món socarrat i natres mirant el podi*
// Luismi Agud Sorli
Avui el món fa olor a socarrat. I no és pel fum de cap foguera de Sant Antoni, ni per la pólvora de festes majors. És un tuf més fosc, de pólvora i sang, que s’escampa com si el vent no conegués fronteres.
LLEGIR-NE MÉS
Censura, i més Censura*
// Artur Quintana
La primera censura que em va tocar patir m’afectà de ben menut: fou el 26 de gener del 1939, quan els Sediciosos ocuparen Barcelona. Aquell dia em censurarem lo meu nom d’Artur.
LLEGIR-NE MÉS
Les llavors autòctones: patrimoni, biodiversitat i gastronomia local*
// Vicent Pallarés
Les llavors autòctones, més que un simple element de l’agricultura, són el reflex de la nostra identitat, de les terres que ens acullen i de la història que hi compartim.
LLEGIR-NE MÉS
Macro-ultra-democràcia*
// Antoni Bengochea
Un mínim resum dels envaïments de països per part dels Estats Units és una tasca impossible, perquè es compten per centenars, i això sense afegir les moltíssimes intervencions, ajudes o col·laboracions (sense envair el país).
LLEGIR-NE MÉS
Incendis l’estiu de 2025*
// Tomàs Bosque
Què pensarien de les societats actuals els nostres avantpassat més antics, si conegueren el que passa avui dia en lo foc descontrolat per totes les vores del Mediterrani?
LLEGIR-NE MÉS
Immigració*
// Artur Quintana
Les dretes hi són en contra —amb grans esgarips i cridòria sovintejada, que farien bé d’estalviar-nos, mentre que les esquerres hi són a favor. Tanmateix si convé, i prou sovint convé, només amb la boca petita —que vots són vots i no es pot badar. Però tots, deixant-nos de fer comèdia, sabem que ens cal
LLEGIR-NE MÉS
¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte! (Extremadreta IV)*
// Natxo Sorolla
Anem a pel quart Viles en la sèrie de reflexions sobre l’extremadreta. Ja ham parlat de la complexitat de definir dretes i esquerres, però també de l’auge actual de l’extremadreta, i de tres paral·lelismes històrics: un passat mític que mou les accions actuals, marcar confusió sobre la «realitat», o l’ús de la «propaganda». L’autor que
LLEGIR-NE MÉS
En record d’un cresol del Matarranya*
// Raquel Llop
Dels carrers a les places, de les pujades i les baixades fins als raconets més amagats, una vila no és res sense la seua gent. Només quan brolle de dins les cases un murmuri tendre que s’escampe com un perfum que guardem a la memòria, tenyint de colors les parets i acariciant cada cantonada, el
LLEGIR-NE MÉS