Columnes
Gaza no és lluny*
// Redacció
Des de la nostra quotidianitat, envoltats d’estabilitat i recursos, pot semblar que no tenim cap incidència real en el que està passant a Palestina. Però és precisament aquesta percepció la que ens pot fer còmplices passius.
LLEGIR-NE MÉS
Un dia sense llum*
// Estela Rius
Lo dilluns de la setmana passada, quan ja portàvem un bon rato sense llum a causa de l’anomenat “apagón ibérico”, la bateria dels mòbils va començar a baixar —sense possibilitat de poder carregar-la— i lo cap a pensar en quan s’amagués lo sol —ai, què faríem sense llum!—, me va vindre una imatge al cap:
LLEGIR-NE MÉS
L’església dels pobres*
// Antoni Bengochea
No fa gaire vam poder assistir (de manera televisiva) al “Gran Espectacle del Món”, Realment un veritable Gran Circ: l’humil funeral del malauradament finat Papa Francesc.
LLEGIR-NE MÉS
Un Pedrís per a escoltar música*
// Lluís Rajadell
L’any passat l’hotel La Fàbrica de Solfa de Beseit va organitzar una xerrada amb Joaquín Rivero, de Vall-de-roures, per a donar a conèixer el seu paper com a referent musical de la comarca del Matarranya al cap del pub Pedrís els anys vuitanta.
LLEGIR-NE MÉS
Deleteri*
// Artur Quintana
El lingüista José Luis Mendívil-Giró, i altres companys seus del gremi l’agombolen, declara que els esforços per crear un aragonès comú a partir de les seues variants actuals no són pas eficaços, sinó deleteris per al manteniment d’aqueixes variants (José Luis Mendívil-Giró: Lenguas, lingüistas y el problema de la lengua aragonesa. AFA: 2018, 241). Efectivament
LLEGIR-NE MÉS
De l’escriptura no es menja*
// Luismi Agud Sorli
Diu la gent que escriure és un acte de llibertat. Diuen que les paraules transformen societats, i poden operar com a motor d’un poble. Però tan prompte una persona es clava al gremi dels escriptors, s’adona d’una realitat molt diferent. Escriure no és un acte de llibertat, és un acte de resistència.
LLEGIR-NE MÉS
Avui no és un bon dia
// Marina d'Algars
Vuit de març, una altra dona assassinada per violència masclista. La ràbia em paralitza però no puc quedar-me a casa: aniré a la manifestació a cridar, a cridar al costat d’altres dones i algun home. A la nit, veurem les notícies on diran els percentatges de persones que han recorregut els carrers de ciutats i
LLEGIR-NE MÉS
Si les cures no compten*
// Redacció
// Raquel Llop Existix una faena, dins del nostre sistema, que és totalment essencial, integradora i necessària per a la nostra pròpia supervivència. No obstant això, continue invisibilitzada, silenciada, podríem dir que transparent, incolora i, segons les dades que només tenen en compte la producció, inexistent.
LLEGIR-NE MÉS
