Què pensarien de les societats actuals els nostres avantpassat més antics, si conegueren el que passa avui dia en lo foc descontrolat per totes les vores del Mediterrani? Ells que van descobrir lo fàcil que era calar foc als vegetals secs, ja fore per resguardar-se del fred o escalfar el que s’anaren a menjar. Perquè serien primitius a més no poder, però segur que els voltants dels assentaments o pobles on feien vida, els tenien més pelats que una cona de broça i llenya seca. Tot lo contrari del que ara fem deixant que creixque la maleça per totes les afores dels pobles arribant a les mateixes parets de les cases, granges, ermites, corrals assolsits i bancals erms. I si algú pense que sic un exagerat, que hi dono unes voltes per les afores del seu poble o ciutat. I miro també les voreres de les carreteres, les vies dels trens, de les autopistes, i els camins principals on la gent fa turisme sense acatar-se’n que els coscolls, els pins i el fenàs sec que arribe a la banda, quan venen onades de calor són en potència un perillós polvorí.
I enguany per desgràcia han vingut eixes onades de calor més fortes i llargues que les d’abans, deixant-mos un record terrible d’hectàrees cremades. Destrosses que van començar a primers de juliol a les serralades de la dreta del Baix Ebre. Encara que, de moment, al Baix Aragó i Matarranya ens hem lliurat de tanta calamitat, com hem vist atordits cada dia per les televisions.
En vista del panorama d’enguany i els estius més recents, més val que els governs a tots els nivells, les autoritats comarcals i els ajuntaments de cada poble, començon aviat en les feines de prevenció dels incendis; lo primer de tot obligant als propietaris de solars i camps erms dels voltant dels pobles, a que els tinguen totalment nets de materials inflamables, perquè mai més es pugue cremar la casa de ningú.
Publicat a La Comarca, 5 de setembre de 2025