Dels carrers a les places, de les pujades i les baixades fins als raconets més amagats, una vila no és res sense la seua gent. Només quan brolle de dins les cases un murmuri tendre que s’escampe com un perfum que guardem a la memòria, tenyint de colors les parets i acariciant cada cantonada, el poble pren vida. És eixe batec compartit lo que mos uneix i mos fa sentir part d’una mateixa comunitat. Moltes voltes, això, no té res de màgic ni d’espiritual. Ben al contrari: la comunitat persisteix gràcies a un engranatge precís de persones que, deixant de banda los seus problemes personals, remen pel bé comú, fent-ho, sovint, des de l’anonimat, des d’un lloc invisible, però imprescindible perquè tot funciono a la perfecció. Aquestes persones cresol tenen la facilitat d’atraure veïnes i forasteres, de fer del seu poble un orgull per contar, i alhora encomanant una tenacitat que empeny a treballar per allò comú, per allò compartit. Totes coneixereu algú de la vostra vila que hi encaixo: gent entregada dins i fora de casa, que no espere res a canvi més que la satisfacció d’haver millorat, encara que sigue una miqueta, la vida de les seues veïnes, de la seua comunitat. Gent incansable, sempre amb alguna idea rondant pel cap buscant amb qui la poden materialitzar. Són persones que recuperen tradicions i les mantenen, que dignifiquen la memòria i fan del record un paratge amable i exemplar per orientar les generacions futures. Elles fan que no mos desarrelem, que mantinguem un peu a la terra on vam créixer per no oblidar d’on venim, i per tornar, quan cal, amb tot lo que hem après fora per compartir-ho en la comunitat i que aquesta sigue encara més forta.
La columna d’avui va per a una d’estes persones cresol, diria que una de les més importants del Matarranya, de qui mos hem hagut d’acomiadar massa prompte en un dia en què el sol va fer el dia molt més llarg i los rellotges es van aturar, malauradament, sense poder robar-li més temps al temps, tal com mos hagués agradat, Hipòlit. Que la terra et sigue lleu.
*Publicat a Diario de Teruel, 23 d’agost de 2025