Cartes dels lectors
Benavarri i la llengua pròpia
// Joaquim Torrent
A Benavarri en la representació del “Nombramiento del conde de Ribagorza”, com figura als cartells promocionals, marginació de la llengua autòctona —igual que a les Paüls en la teatralització de la crema de bruixes—… Quan s’arriba al punt que els mateixos parlants renuncien a la llengua!…
LLEGIR-NE MÉS
Bona faena*
// Redacció
A Aragó s’ha fet una bona faena, m’atreviria a dir que excel·lent, associant la nostra llengua (tant o més aragonesa que el castellà, no ens n’oblidem) a una determinada tendència política o fins i tot a un imaginat imperialisme de pa sucat amb oli dels catalans, com si no en tinguéssen prou ells, de problemes.
LLEGIR-NE MÉS
La llengua magnificada
// Redacció
Fullejant la revista n. 142, percebo que es magnifica la llengua, no sé si per l’amor d’aquesta, o si s’amaga alguna altra intenció. A la carta dels lectors, un senyor de Vinaròs apunta l’error de determinat topònim. Potser opina o pensa que la facultat d’escriure el substantiu del seu poble, amb el criteri que estimen
LLEGIR-NE MÉS
Res és lo que pareix
// Redacció
Em sorprenen les subtileses del Senyor Ricart provocant un cúmul d’interrogants. Els que no estan en el seu terreny, és perquè no tenen la capacitat de discerniment? Són incults? Amb manca d’imaginació? Desconec les avantatges que pot aportar-nos una república.
LLEGIR-NE MÉS
Paraules*
// Redacció
En el meu periple aragonès m’he trobat algunes persones preocupades per la llengua. Vull dir preocupades no pel seu esdevenidor, sinó de les formes diverses que pren a les nostres viles. La peculiar (per dir-ho d’alguna manera no gaire depriment) situació del nostre petit idioma, ja ho porta, això.
LLEGIR-NE MÉS
Notícies nostres*
// Redacció
M’acabe de caure a les mans lo número 144 del nostre periòdic Notícies del Matarranya. Mos informe de totes les activitats i notícies que es produeixen a la nostra comarca amb moltes fotografies i il·lustracions, un gran encert perquè mos agrade més mirar que llegir.
LLEGIR-NE MÉS
Guillem Nicolau va existir*
// M. D. Gimeno Puyol
A l’anterior Temps de Franja apareixia una crònica sobre el lliurament “clandestí” del Premi Guillem Nicolau. Dedicat a un humanista del segle XIV, rector de Maella, ha viscut una trajectòria intermitent i discreta des de la primera concessió l’any 1986.
LLEGIR-NE MÉS
Un regal indigne*
// Redacció
Aquest matí he escoltat per internet que el nostre president ha enviat un regal a alguns alcaldes de pobles de la província de Lleida. Es tracta d’un llibre amb la millor de les intencions, titulat Tejidos de vecindad, que parla de totes les coses que ens uneixen als aragonesos amb els catalans. Crec que la
LLEGIR-NE MÉS