
Guillem Nicolau va existir*
A l’anterior Temps de Franja apareixia una crònica sobre el lliurament “clandestí” del Premi Guillem Nicolau. Dedicat a un humanista del segle XIV, rector de Maella, ha viscut una trajectòria intermitent i discreta des de la primera concessió l’any 1986. Després de ser suprimit de facto per raons polítiques l’any 2012, la bona notícia de la seua recuperació per l’actual Direcció General de Política Lingüística, amb dotació econòmica i l’edició de l’obra premiada, ha patit la inexistència d’un protocol sobre el seu anunci i acte de lliurament, igual que d’altres premis literaris lliurats alhora. No parlo d’un desplegament mediàtic com lo del superdotat Planeta (que sempre anuncia la novel·la premiada en 15 d’octubre, festa de Santa Teresa, en un sopar de gala) o de l’institucional Cervantes (lliurat pel Rei cada 23 d’abril al paranimf de la Universidad de Alcalá). Però s’hauria d’aprofitar les distincions a les llengües minoritàries aragoneses per fer-les més visibles i normals a tota la comunitat autònoma, en un acte de justícia, al mateix temps que es rendibilitza la inversió cultural. Lo “Guillem Nicolau” tornarà a desaparèixer l’any que ve, segons va anunciar José Ignacio López Susín lo passat 15 de març a l’Ajuntament de Calaceit durant la presentació de la darrera obra premiada, de Marta Momblant, per no haver-se pogut aprovar los nous pressupostos autonòmics. No caldrà així reglamentar la seua difusió.
María Dolores Gimeno Maella
*Publicat a Temps de Franja n. 141, abril 2019
Tags: Cartes dels lectors
Trackback from your site.