Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

La llengua magnificada

Fullejant la revista n. 142, percebo que es magnifica la llengua, no sé si per l’amor d’aquesta, o si s’amaga alguna altra intenció.

A la carta dels lectors, un senyor de Vinaròs apunta l’error de determinat topònim. Potser opina o pensa que la facultat d’escriure el substantiu del seu poble, amb el criteri que estimen oportú, no pertany als seus habitants?

la normalització lingüística mateixa ha desdenyat paraules, per considerar-les localistes o dialectals, com recullen els textos “Volum XI, estudis de dialectologia catalana” d’Edicions Palestra –Fondarella 2007— dedicat a la comarca del Baix Cinca, o “Lèxic esmorteït de la parla de Fraga” de Josep Galan Castañ i Maribel Galán, editat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. I.E.A.

Que es conegui la llengua no és sinònim de territori, societat o educació. La llengua és un instrument, un vehicle de comunicació que ens permet l’entesa.

Si us plau, no l’enterboleixin.

Quimeta Florenza, Fraga

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

  • Avatar

    Pere

    |

    Corregiu si us plau

    *s’està magnificant: es magnífica (actualment)
    *per amor a la mateixa: per l’amor d’aquesta
    Carta no vol dir Lletra (correu)
    *des de Vinaròs: de Vinaròs (estant)
    *apunta de l’error: apunta o (a)nota l’error
    *la pròpia normalització: la normalització mateixa
    enteniment vol dir xulla, seny, no vol dir Entensa…
    “l’enterboleixen”

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: