Cartes dels lectors
L’escola*
// Redacció
Soc docent i resulta que, segons molta gent, tinc tres mesos de vacances, no faig res los caps de setmana i cobro una milionada. La veritat és que n’estic farta d’eixos comentaris, sobre tot enguany. En primer lloc perquè són mentida i en segon lloc perquè fan molt de mal, sobre tot perquè mos desacrediten
LLEGIR-NE MÉS
Un número excepcional*
// Redacció
Cal felicitar la redacció i col·laboradors de Temps de Franja pels seus vint anys de vida —una fita increïble al seu context— i per haver-mos regalat lo número de novembre, excepcional en contingut i qualitat: síntesi del passat, celebració present i mirada al futur de les diverses comarques, tant en la seua llengua i cultura
LLEGIR-NE MÉS
I els anuncis del meu país?*
// Redacció
Soc subscriptor des del 2010. Veig que a la contraportada de Temps de Franja hi apareixen anuncis de la Generalitat. Afortunadament, també n’hi ha d’empreses d’ací, com Chelats Sarrate, la Fàbrica de Solfa, vi Tel·lúric o la Posada Guadalupe. Este fet em convida a fer-hi «gasto», ja que, a més de tindre la sensibilitat d’anunciar-se
LLEGIR-NE MÉS
L’arbre de l’amor
// Redacció
Com l’amor, aquest arbre (Cercis siliqustrum) és present en racons i carrers de moltes ciutats. Al mes de març, podem apreciar una de les floracions més espectaculars i abundants, ja que les flors (rosa violaci) apareixen antes que les fulles, agrupades i inserides per les rames. El nom, arbre de l’amor, li ve donat per
LLEGIR-NE MÉS
Paradoxes*
// Júlia Llambert
Dins d’algunes instàncies europees és freqüent escoltar comentaris envers la manca d’independència d’alguns jutges espanyols, en casos com el de la pandèmia que ens assola o el conflicte entre l’estat i l’independentisme català, els quals —deien— es mouen més per la seua ideologia que per unes instruccions, diguem-ne objectives. Però aquestes instàncies, especialment la UE,
LLEGIR-NE MÉS
La porta del Parrissal
// Redacció
És una idea comunament acceptada que l’art només ho és quan esdevé capaç de promoure o remoure sentiments. I quan Magritte ens va dir allò de “Ceci n’est pas une pipe” ens advertia que cal no confondre la realitat amb la seva representació, la funcionalitat amb el símbol. Un meló al prestatge del nostre frigorífic,
LLEGIR-NE MÉS
La terra dels avantpassats
// Redacció
Jo soc de Barcelona, però vinc, en part, d’una família de la Franja. La meva besàvia Florentina Buira Mascaró i els seus germans van deixar Albelda i varen emigrar a Barcelona. La meva besàvia sempre ha tingut importància a la meva vida, encara que no la vaig conèixer, ni tan sols vaig arribar a conèixer
LLEGIR-NE MÉS
Esclaus de les noves tecnologies*
// Rubén Lombarte
I sí. Ho he de reconèixer. M’he convertit en el tipus de persona que sempre he odiat. D’acord. I sense que valgue d’excusa. Trencaré una llança a favor meu. Com va dir Charles Darwin: “l’espècie més forta no és aquella que sobreviu ni tampoc la més intel·ligent, sinó aquella que respon millor als canvis”. Per
LLEGIR-NE MÉS