L’escola*

Soc docent i resulta que, segons molta gent, tinc tres mesos de vacances, no faig res los caps de setmana i cobro una milionada.

La veritat és que n’estic farta d’eixos comentaris, sobre tot enguany. En primer lloc perquè són mentida i en segon lloc perquè fan molt de mal, sobre tot perquè mos desacrediten davant l’alumnat, que és amb qui tractem cada dia.

No vull defensar-me de res. L’únic que busco és que la gent que no coneix la realitat dels treballadors de l’educació miri de ser prudent abans de parlar. Mestres, n’hi ha de bons i de dolents, com de paletes, mecànics o metges, però no podem oblidar que en 12 mesos nosaltres hem fet un reciclatge pedagògic, hem vençut la por a les classes virtuals, hem fet de psicòlegs, de buròcrates, hem aconseguit que els centres no siguin focus de contagi, hem calmat les pors de famílies i alumnat i tot això ha costat 0 € al Departament d’educació de la DGA.

Sempre s’ha dit que la docència és vocacional, però no ho és al 100% perquè una cosa és que t’agradi treballar com a profe i l’altra que les espatlles ho puguin portar tot al damunt. La voluntarietat no hauria d’existir al sistema públic d’ensenyament, ni al de salut ni a cap.

Enguany falta professorat, falta material, falta normativa clara, falta espais, falta connectivitat, falta recolzament, es a dir, falta inversió i sobra ràtio. Podem pensar que en falta a molts sectors, és veritat, però resulta que parlar només d’ensenyament quan li convé als polítics, a mi no me pareix bé.

Belén Vilar. Fraga

*Publicat a Temps de Franja n.149, abril 2021