La terra dels avantpassats

Jo soc de Barcelona, però vinc, en part, d’una família de la Franja. La meva besàvia Florentina Buira Mascaró i els seus germans van deixar Albelda i varen emigrar a Barcelona. La meva besàvia sempre ha tingut importància a la meva vida, encara que no la vaig conèixer, ni tan sols vaig arribar a conèixer els meus avis, coses de la guerra. La iaia Florentina ha estat des de petit un exemple de la persona que cal ser, bondadosa, calmada, cohesionadora de la família, assenyada, avui es diria que era altruista i empàtica amb tothom.

Aquest amor me’l va transmetre la meva mare, que em va impregnar del amor que sentia vers la seva avia, explicant-me tot el que sabia d’ella i tot el que la va estimar i això en mi es va traduir en un sentiment també cap a la seva terra i el seu poble; Albelda a la Llitera. La veritat és que he estat poques vegades a Albelda, però m’hi sento lligat emocionalment.

Ja sé que aquesta llunyana filiació no em dona dret a res, però voldria que no hagués cap mena de separació, almenys humanament, entre els pobles de la Franja de Ponent i els seus veïns del principat, son la mateixa gent i cal que els governs es posin d’acord per unir enlloc de separar, fer el contrari no té cap sentit. Visca la Franja, visca la Llitera i visca Albelda!!

Xavier Fernández. Barcelona