I els anuncis del meu país?*
Soc subscriptor des del 2010. Veig que a la contraportada de Temps de Franja hi apareixen anuncis de la Generalitat. Afortunadament, també n’hi ha d’empreses d’ací, com Chelats Sarrate, la Fàbrica de Solfa, vi Tel·lúric o la Posada Guadalupe. Este fet em convida a fer-hi «gasto», ja que, a més de tindre la sensibilitat d’anunciar-se a la nostra estimada revista, són molt bons professionals i creen riquesa al territori. El que trobo a faltar de manera clamorosa és publicitat de la DGA. De fet, foriguejant al meu arxiu, només n’he trobat un (de política lingüística, of course) del març de 2016… i mira que n’ha fet, de campanyes!: Que si «Aragón, pruébalo y verás», que si «Reimagina tu verano»… o la d’«Aragón alimentos nobles. Lo que ves, es». Deduïsco que la llengua nostra, com que «no la ves, no es» i morta la cuca, mort lo verí. Fora bromes, tots paguem los impostos al nostre govern aragonès, al d’ara més de gust perquè almenys mostra respecte i ganes d’ajudar les nostres llengües. Però no puc entendre per què la DGA ha exclòs Temps de Franja de les seues grans i nombroses campanyes publicitàries. Reviso altres publicacions aragoneses de diverses temàtiques i tendències i totes porten anuncis de la nostra Comunitat Autònoma. Per què es nega a l’única revista aragonesa en català la possibilitat de promocionar Aragó entre els seus lectors? És una estratègia publicitària? No se’ns considera prou aragonesos? Que algú m’ho aclarisca, per favor!
Ricardo Olzina. Subscriptor
*Publicat a Temps de Franja n. 148, gener de 2021
Tags: Cartes dels lectors
Trackback des del seu lloc.
