Viles i gents

Les dinàmiques d’odi i l’odi dinàmic*

// Redacció

// Luismi Agud Cada vegada és més freqüent sentir a la radio, a l’Instagram o a la barra del bar que determinades persones de determinades ètnies (sempre molt concretes) han vingut al nostre país per portar la criminalitat, la pobresa i un retard quasi medieval. Per suposat, no dubtem que natres som la societat més

LLEGIR-NE MÉS
woman and man sitting on hilltop in black and white

La masoveria digital*

// Vicent Pallarés

// Vicent Pallarés L’augment notable de la presència del món masover a Internet ha despertat un renovat interès en aquest estil de vida rural. Les xarxes socials han actuat com a catalitzadors, permetent que la vida i el patrimoni masover es converteixin en temes rellevants una vegada més. A través de canals en línia i

LLEGIR-NE MÉS

Caçadors del Mesquí*

// Redacció

// Tomàs Bosque Des del Pasimiro, tocant termes de Castellseràs i Torrocella, a la punta de la vall de Ripoll, tocant al terme de Fórnols i la Mare de Déu de Montserrate (Santa Mònica), en aquell temps de misària dels anys cinquanta, a la vila de la Codonyera no n’hi havie caçador més entès, ni

LLEGIR-NE MÉS
young working mother cuddling baby and using laptop at home

Repoblació: ruralitat fluïda i gènere (III)

// Natxo Sorolla

// Natxo Sorolla Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació segurament té més a veure en les «idees» (voler viure a un poble) que no en problemes «materials» (tindre faena i bones comunicacions). I per això proposava que s’ha de mimar als jóvens i totes les bones iniciatives que tenen. Seran ells que hauran de

LLEGIR-NE MÉS

Aranyes*

// carles teres

// Carles Terès Ens agrada tindre la casa neta i polida, però hi ha un aspecte que em costa de mantindre dins els estàndards de polidesa: los frares o aranyes de potes llargues (Pholcus phalangioides). A voltes, quan venen les filles ens ho fan notar: «Papa, que allà dalt hi ha teraganyes…!». I jo que

LLEGIR-NE MÉS

Peixos*

// Estela Rius

// Estela Rius Quan era petita i anava a ca l’oncle Benicio, m’assentava al sofà de la sala i, al marge de la conversa dels grans, em quedava mirant los objectes de decoració que hi havie al meu voltant. Recordo en claredat lo molinet de color roig, lo quadro en xinxetes que formave un cotxe

LLEGIR-NE MÉS

La tia Pasquala*

// Carles Sancho

// Carles Sancho Meix Un dels moments més emotius i entranyables que vaig tindre la sort de viure este estiu va ser el merescut homenatge que es va fer a la tia Pasquala, una contadora de qüentos, històries i anècdotes de la Portellada —encara que nascuda a la Freixneda— que té actualment 82 anys. Per

LLEGIR-NE MÉS

Olors*

// Lluís Rajadell

// Lluís Rajadell Feia pudor a aquella casa. I a moltes altres cases. A la majoria. A la planta baixa, al entrar del carrer, estava el corral del matxo i, més a dins, les solls dels gorrinos. Totes les que hi cabien. Un dels gorrinos s’engreixava per a matar a l’hivern i fer el mondongo.

LLEGIR-NE MÉS
Anteriors Següent