Repoblació: ruralitat fluïda i gènere (III)

// Natxo Sorolla

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació segurament té més a veure en les «idees» (voler viure a un poble) que no en problemes «materials» (tindre faena i bones comunicacions). I per això proposava que s’ha de mimar als jóvens i totes les bones iniciatives que tenen. Seran ells que hauran de construir eixe nou món seu. I els estudis, i el nostre dia a dia, mos parle de jóvens que cada vegada més no és que «es quedon», si no que «retornen» després d’anar a estudiar fora. O jóvens que cada vegada més «commuten»: viuen a un poble i fan kilòmetres cada dia per a treballar. O jóvens que «teletreballen», i que alguns dies fitxen, i altres treballen des de casa. La ruralitat fluïda, dirien alguns.

I en eixa ruralitat fluïda té un paper clau les responsabilitats domèstiques. I és que un dels principals reptes d’eixa ruralitat és impactar sobre els rols de gènere. L’emigració a les nostres terres ha anat molt lligada a les xiques, que marxen a estudiar fora, i que necessiten bons arguments per al «retorn», per fer seua eixa ruralitat, per fer una vida moderna de poble. I han de gestionar les contradiccions de situar la família al centre del seu estil de vida i els empodere dins la comunitat, i assumir la independència i l’anonimat, i confrontar la divisió sexual del treball domèstic. Totes eixes contradiccions juntes i no sempre a gust de consumidora.

Per això és essencial, d’una banda, promoure la presa de poder de les jóvens per les diferents vies, públiques i domèstiques. I de l’altra, ser molt conscients dels problemes de conciliació entre la vida laboral i la familiar: guarderies, transports escolars, activitats extraescolars, conciliació d’horaris, etc. pot ser essencial per a eixa joventut. Estes famílies que es queden o que retornen o que commuten o que teletreballen o que fluïxen com poden. Noves ruralitats, nous mal de caps, nous reptes. Nova ruralitat fluïda.