Peixos*

// Estela Rius

Quan era petita i anava a ca l’oncle Benicio, m’assentava al sofà de la sala i, al marge de la conversa dels grans, em quedava mirant los objectes de decoració que hi havie al meu voltant. Recordo en claredat lo molinet de color roig, lo quadro en xinxetes que formave un cotxe antiu, lo cartell de les festes del 1994 que va fer lo padrí… i també un peix decoratiu de vidre semitintat, que estave damunt de la tauleta. Al cap d’alguns anys, un dia me’n vaig fixar que al moble del saló de ca la tia Estebenia hi havie exposat un peix exactament igual, però una mica més petit que l’altre. Este detall em va cridar l’atenció, però ja no hi vaig pensar més.

Este estiu vaig anar a Figueres i vaig entrar a una tenda de ceràmica artesanal. Mirant per allí, vaig veure que tenien exposat —no per vendre— un peix exactament igual que el dels meus parents. Vaig preguntar per ell a la propietària i em va explicar que estave fet a un taller on feien peces de vidre bufat que va aurir l’any 1929 al Poble Espanyol de Barcelona. Vaig buscar informació per internet i, efectivament, l’any 1929 se va aurir un forn de la mà de la família mallorquina Gordiola, que eren artesans del vidre i feien peces d’este estil.

Este detall me va resultar revelador perquè, l’any 1929, la meua revisiaia, Joaquina Tomàs, estave servint a Barcelona. La iaia Alícia m’ha contat en diferents ocasions que a sa mare i una altra noia que també servie i ere d’Àvila (com la porta d’entrada al recinte), los senyors de la casa los van pagar l’entrada perquè anéssen a veure el Poble Espanyol, que s’estave inaugurant en motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

Per tant, la meua teoria és que la meua revisiaia va comprar durant esta visita los dos peixos. Un d’ells, lo més petit, lo va dixar a ca sons pares (la que després sirie ca la tia Estebenia) i lo més gros, quan se va casar, l’any 1931, lo va prendre a casa seua (que és la casa de l’oncle Benicio). Enigma resolt.

---

*Publicat a La Comarca, 17 de novembre de 2023