Se va solsint
L’home de fraganyó
// Patrici Barquín
// Parici Barquín Va passar. Juro que no ho he somiat. Va passar i, a més a més, va passar durant un concert de “Los Trogloditas”. Ni en los meus somnis més humits podria haver arribat a imaginar una conversa de tal envergadura a un concert de “Los Trogloditas”, i és que, a camins, la
LLEGIR-NE MÉS
Lletania del bon barbut
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Òstic tu, sembla mentida a quina velocitat passa lo temps. Fa dos dies estàvem a l’estiu i ara, sense més ni més, ja estem abandonant los bons propòsits de començament de curs. Vull dir que, desprès d’acabades les vacances, a un li entra un no sé què de voler canviar de vida
LLEGIR-NE MÉS
Calentures mentals
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Crec que hem passat un estiu en temperatures prou elevades com per a permetrem eix títol de columna. No voldria donar peu a malentesos. Alluny de les meues intencions està evocar cap mena d’imatge eròtica, obscena o pornogràfica. Al contrari, eixa calor que hem patit no donava gaire peu a acrobàcies sexuals.
LLEGIR-NE MÉS
Desconnexió*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Podríem pensar, o donar per sabut, que estem davant d’un fenomen que ha succeït de forma gradual i pausada, però la veritat é que ha sigut una evolució, de fet, anomenada revolució, bastant sobtada. Prova d’això é lo que en una ocasió m’explicava mon sogre: Deia l’home, que en un camí va
LLEGIR-NE MÉS
La Celidònia de Proust
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Ara ja fa un temps, per algun estrany motiu que a camins s’apodera de jo, vaig parar atenció a la manera com se feien los exàmens per a elaborar l’informe PISA, que vol dir programa per a l’avaluació internacional d’estudiants, per si algú quedava sense saber-ho.
LLEGIR-NE MÉS
‘Unfollow the leader’
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Expliquen que, durant los dies previs a la Revolució Francesa, estava Robespierre fent un beure a una cantina, bar o fonda, quan va veure una cridadissa de gent que passava pel davant del finestró del local. Sense pensar-s’ho ni un instant va arrencar a córrer com un esperitat cap al carrer. Los
LLEGIR-NE MÉS
La criança del jaco a la matinada i la mare
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Pos ja era una mica granadet quan va passar. Va ser una nit en que l’alcohol del bar anava transitant des de la barra fins als nostres estomacs i ja estàvem en aquell punt en que arriben les confessions entre amics de borratxera. Així que lo meu company de festa em va
LLEGIR-NE MÉS
La curiositat va matar al gat*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín En lo moment de redactar eixa columna me trobo envoltat de llums de Nadal i en lo cap amerat d’esperit de pau, amor i família, així, sense adonar-me lo més mínim de l’oxímoron. Potser per això, lo meu cervell ha fet una retrocessió a l’època en què lo meu cos presentava un
LLEGIR-NE MÉS