Posada Guadalupe

La curiositat va matar al gat*

// Patrici Barquín

En lo moment de redactar eixa columna me trobo envoltat de llums de Nadal i en lo cap amerat d’esperit de pau, amor i família, així, sense adonar-me lo més mínim de l’oxímoron. Potser per això, lo meu cervell ha fet una retrocessió a l’època en què lo meu cos presentava un aspecte més reduït, tot i que, lo meu esme no ha crescut gaire des d’allavonces; parlo de quan era un xiquet.
Sí, ja sé que, a qui m’estigue llegint ara, potser se li ficarà travessera la radera barra de tarrons que va menjar o li vindrà un regust a polvoró mal paït o lo gust agre del cava de cap d’any, però no puc evitar la referència ni que sigue pa ficar-nos una mica en situació.
Així que m’ha vingut a la memòria una frase que me repetien quan era petit: “la curiositat va matar al gat”. Eixa frase tenia la intenció de fer-me callar, ja que ho preguntava tot, ja sigue a casa o a mestra i, lo que passe, les persones adultes no estant pa collonades (se pot escriure collonades astí?), així que en comptes de contestar una i altra vegada les meues inquietuds les colgaven en la expressió lapidària.
Ara ja no pregunto tant, en veu alta vull dir; per dintre continuo fent-me preguntes que no esperen resposta, com ara: que hagués passat si la dita, en comptes de aplicar-me-la a mi li haguessin aplicat a un Newton? Com hagués reaccionat davant la caiguda de la famosa mançana? Potser se l’hagués quedat mirant com me mira la meua gossa quan li pregunto com ha passat lo dia. Què seria de la corona del rei Hieron II si Arquímedes anés amunt i avall en lo gat i la curiositat? Potser hagués renegat del desbordament de la seua banyera al rebre lo seu cos despullat, en comptes d’elaborar lo principi de si mateix i lo pobre Hieron no hagués pogut saber que portava a sobre una corona d’or massís que provocava lo desig més desfermat dels dependents de la botiga de Rick Harrison. I Schrödinger? És que ningú pensa en Schrödinger?
És cert que la dita: “la curiositat va matar al gat”, té origen anglès i que tot parteix d’una mala traducció o d’una deriva estranya del llenguatge, en realitat lo que diuen los anglesos és que la cautela va matar al gat, així que tot pareix indicar que per no enviar-me a pastar fang m’he aplicaven una frase mal traduïda, però, tot això encara ho he d’anar solsint.

 



/Creative Commons


*Publicat a Temps de Franja 136, gener de 2018

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: