Columnes
Entre Paul Valéry i Georges Brassens*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià No voldria acabar l’Anno Domini de 2021 sense fer esment al naixement, just ara fa un segle, de Georges Brassens a Seta, la localitat occitana on cinquanta anys abans, el 1871, havia nascut Paul Valéry, un altre poeta fonamental en el panorama de la literatura francesa del segle XX. L’un, el primer
LLEGIR-NE MÉS
Sonso*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Per quins set sous, estimat Betrià, menysteniu la nostra vella amistat i us permeteu d’afirmar que a mi no m’agraden els sonsos? Heu depassat tots els límits i no em deixeu altra alternativa que plegar el guant de terra i respondre com us mereixeu la vostra insidiosa lletra de batalla.
LLEGIR-NE MÉS
Llengua de conflicte, conflicte lingüístic?*
// Francesc Ricart
// Francesc Ricart L’impacte de la sentència del TSJC pel qual es qüestiona la Immersió lingüística al sistema educatiu de Catalunya i, sobretot, el manament que obliga l’escola El Turó del Drac de Canet de Mar a fer un 25 per cent de l’ensenyament en castellà, a partir de la denúncia d’una família, ha remogut
LLEGIR-NE MÉS
James Gandolfini*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Fa una pila d’anys que Manuel Fraga Iribarne (aquell home amb semblant proto-Toni Soprano) va eixir a passejar-se pels carrers d’Euskadi amb un paraigua en los colors de la bandera d’Espanya, al crit de: “la calle es mía”. Certament hi ha qui creu que poques coses han canviat des d’allavonces, però n’hi
LLEGIR-NE MÉS
La necessitat del l’infern*
// Carles Terès
M’he criat en una família creient, de les de l’època dels capellans obrers, quan s’intentava fer realitat el missatge igualitari i pacifista de Jesucrist. Malauradament per mi, malgrat els bons exemples que vaig veure al meu entorn, va arribar un dia en què vaig haver d’admetre la meua incapacitat per creure en el més enllà,
LLEGIR-NE MÉS
Los meus imprescindibles*
// Estela Rius
// Estela Rius No devia tindre més de set o vuit anys quan, mon pare, cada dia antes d’anar a dormir, me llegie un fragment d’un llibre. Com que els qüentos no eren sant de la meua devoció, va buscar una alternativa, provant amb llibres que parlaven de Nonasp. De tots, en recordo especialment un:
LLEGIR-NE MÉS
El valor de la lentitud*
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars He descobert un nou plaer. Bé, no és nou, simplement avui hi poso consciència. Actualment, la vida em dona el regal de poder organitzar el meu temps (no sempre) amb una lentitud que mai havia estat possible. És un objectiu potser utòpic, però, a poc a poc, ho vaig aconseguint. Puc seleccionar
LLEGIR-NE MÉSGalera i sonso*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià En la col·laboració que en Ramon Sistac va publicar al número 149 d’aquesta revista reivindicava, gastronòmicament parlant, la ingesta de la galera —crustaci “més lleig que pegar un pare i ben difícil de menjar, però que recompensa l’esforç amb un gust exquisit”. Totalment d’acord amb l’opinió de l’amic, perquè l’arròs amb galeres
LLEGIR-NE MÉS
