Llengua de conflicte, conflicte lingüístic?*
// Francesc Ricart
L’impacte de la sentència del TSJC pel qual es qüestiona la Immersió lingüística al sistema educatiu de Catalunya i, sobretot, el manament que obliga l’escola El Turó del Drac de Canet de Mar a fer un 25 per cent de l’ensenyament en castellà, a partir de la denúncia d’una família, ha remogut l’escola catalana i la societat del Principat que aquest 18 de desembre s’haurà manifestat contra el que considera un atac inacceptable.
Segur que ho heu seguit i que, m’imagino, us deveu haver escandalitzat davant l’espectacle viscut al Parlament català i a les Corts espanyoles on els partits anticatalans han aprofitat per acusar els qui defensen l’escola catalana de «nazis», de practicar l’«apartheid»… Un llenguatge esgarrifós que retrata els qui l’empren. (Per cert, no conec el seguiment que se n’ha fet a les Corts d’Aragó…)
I què té a veure “aquest festival” amb la Franja? Més enllà de l’escàndol dels troglodites, pensant en les nostres comarques i el règim escolar que els “toca”, evidentment em preocupa la llengua a les escoles des de la Ribagorça al Matarranya i en com de lluny s’hi troba el tractament del català. Lluny? Per a arribar on? Aquesta és la clau: on es vol arribar. En el cas de Catalunya, l’objectiu lingüístic és que tots els alumnes acaben l’escolaritat dominant el català i el castellà. Vet ací. Els centres segueixen projectes lingüístics per a assolir l’objectiu. No res més. Des de fa molts cursos, però, no hi ha cap estudiant que ixca de l’escola sense dominar el castellà, cap ni un. Però no es pot dir, ni de bon tros, que ixquen dominant el català. Ergo (perdoneu la llatinada), a Catalunya cal preocupar-se, i molt, per a assegurar el domini i l’ús del català, que ha de ser la base de la inclusió social, no ho oblidéssem. A qui li pot doldre que els seus fills aprenguen la llengua del lloc on són?
Si em permeteu, l’objectiu apuntat és fonamental i jo el voldria per a la Franja, on com a la resta dels territoris del domini lingüístic la llengua que pateix és la pròpia, la de casa; «per això cal una discriminació positiva a favor del català, si més no a l’escola» (ho deia a l’últim article de TdeF).La Franja és evident que es troba lluny de l’ objectiu del domini de les dues llengües; només cal pensar que enlloc no s’arriba al 25 per cent en català; sí, en català. De fet no hi ha ensenyament EN català, només «les hores de Català». I ni rastre d’implementació de programes d’immersió lingüística ni de cap metodologia dirigida a assegurar el domini de la llengua catalana dels catalanoparlants i ja no diguem dels no catalanoparlants. En definitiva, podem traure lliçons de la polèmica engegada al Principat? Jo demanaria que s’hi estigués ben amatent (també a l’últim TdeF em referia «als deures» de l’Acadèmia aragonesa de la llengua, als «catalans», és clar) perquè ens hi juguem la supervivència del català i també la inclusió social, sobretot a les poblacions amb una presència important de persones migrades d’arreu, com és el cas de Fraga.
O siga que sí que hi té molt a veure, amb nosaltres, «el cas» del xiquet de la família de Canet de Mar. I, en conseqüència, ens haurem de preguntar què hi tenim o tindrem a dir davant dels reptes que sense cap dubte se’ns presentaran.
*Publicat a Temps de Franja n. 152, gener de 2022
Tags: No som d'eixe mon