Columnes
Més que sucre*
// Vicent Pallarés
Les pastes tradicionals no són unes simples postres; en molts casos són una part important de l’ànima de la festa. Coquetes, pastissets, crespells i casquetes són un fil invisible que ens connecta amb el territori i el defineix.
LLEGIR-NE MÉS
Ecologistes passats o equivocats*
// José Miguel Gracia
El recent brot de pesta porcina africana detectat a la Serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès i tan a prop de Barcelona, és un exemple del creixement descontrolat de la població de porcs senglars, producte d’un ecologisme passat o mal entès.
LLEGIR-NE MÉS
Arqueologia del Nadal: del foc rural al ‘kitsch’ global*
// M. D. Gimeno Puyol
Cada Nadal és un espill del país que érem i del que volem ser, projecció d’una sèrie de tradicions que se superposen les unes a les altres. A la meua memòria particular d’estes festes me’n queden tres, d’intensitat variable: los majestuosos Reis Mags de les nits de la infància, l’eco imperceptible del tronc de Nadal
LLEGIR-NE MÉS
27a Marxa Senderista del Mesquí*
// Tomàs Bosque
Diumenge 9 de novembre, es va celebrar la festa amb més participants de tot l’any a la Vall del Mesquí, que inclou: Bellmunt, la Torre (Velilla), la Codonyera, la Torrocella, Valldalgorfa, la Sorollera i Castellseràs, que han estat los organitzadors d’enguany.
LLEGIR-NE MÉS
La salut no es ven*
// Judith Bielsa
El que ha passat a l’Hospital de Torrejón no és una anècdota, ni un error puntual, ni la mala praxi d’un directiu despistat. És la radiografia crua d’un model sanitari que ha assumit la lògica mercantil com a brúixola.
LLEGIR-NE MÉS
Que Mèxic pago el mur… i el resort de Gaza (Extremadreta VI)*
// Natxo Sorolla
I aquí tanco la revisió que Stanley mos fa a Fatxa sobre l’emergència de l’extremadreta els últims anys. A l’epíleg destaque la dinàmica de l’extremadreta per a normalitzar allò que fins aquell moment havia sigut impensable.
LLEGIR-NE MÉS
Sempre*
// carles teres
‘Sempre’ és una paraula de la que solem abusar, sense adonar-nos que gairebé «sempre» faltem a la veritat. Com a molt, eixe ‘sempre’ es limita al que guardem a la memòria —i ja sabem que la memòria fa el que vol. Per tant, si volem ser una mica honestos, només hauríem d’usar ‘sempre’ per referir-nos
LLEGIR-NE MÉS
50 anys de la Fundació Miró*
// Antoni Bengochea
El 10 de juny de 1975, la Fundació Miró obria les portes al públic. El franquisme agonitzava, però encara havia d’afusellar a cinc persones. Per sí o per no, l’entitat va tardar un any per fer la inauguració oficial.
LLEGIR-NE MÉS