Columnes

Topònims*

// Estela Rius

// Estela Rius L’altre dia estava present en una conversa en la qual participaven persones del poble d’una certa edat i alguns altres més pròxims a la meua. Los més grans es referien en tota naturalitat a determinades partides del terme municipal pel seu nom (Los Vilars, lo Pinyeral, la Serena, Vernola…), mentre que alguns

LLEGIR-NE MÉS

Nakba*

// Antoni Bengochea

// Antoni Bengochea Les colonitzacions jueves a Palestina provenen del segle XIX, però es van potenciar sobretot en el període de domini britànic, de 1917 a 1948. Enfonsats els països antijueus (nazis i feixistes) al final de la Segona Gran Guerra, les potències guanyadores, encapçalades per Estats Units i el Regne Unit, van creure convenient

LLEGIR-NE MÉS

Hi haurà un dia en que tots…*

// Redacció

// Luismi Agud 30 d’abril de 1945. Mussolini penja cap per avall al mig de la plaça major de Milan. Hitler és mort al seu búnquer de Berlin. La guerra ha acabat. Europa és, d’ara en avant, en pau. Encara que a l’est i al sud ens toqués esperar una mica més, podríem situar aquí

LLEGIR-NE MÉS

Els mestres que van prometre el fracàs

// Patrici Barquín

// Patrici Barquín Em van néixer quan encara vivia aquell dictador cruel i capritxós, d’aspecte ridícul. Sí ja sé que dictador, cruel, capritxós i aspecte ridícul son una concatenació de redundàncies, però té la seua utilitat literària.

LLEGIR-NE MÉS

Ensenyar català com a aragonès*

// Artur Quintana

 // Artur Quintana i Font Ensenyar català com a aragonès, o com aconseguir la quadratura del cercle? És fàcil: només cal que observeu què fan a les escoles de l’Alt i Mitjà Isàvena. L’any 1984 va ser possible per primera vegada des de feia segles d’ensenyar català a les escoles del nostre país que ho

LLEGIR-NE MÉS
cute dog on old paved street

Forasteres a casa*

// Redacció

// Raquel Llop D’un temps cara ací, començo a entendre un sentiment molt intern que no sabia anomenar. Una sensació estranya que viu en mi des de fa molts anys i que, arran d’haver-la escoltat en altres persones, ha posat llum a això que sentia, m’ha fet sentir compresa i ha facilitat una certa reconciliació

LLEGIR-NE MÉS
a close up shot of a wood lemming

Lèmmings

// carles teres

Quan era adolescent van cristal·litzar en el meu tendre conscient les idees i vivències que m’havia transmès el meu entorn humà, principalment el familiar. La inquietud social, l’estima per la llengua, el gust per la natura… Aquests sentiments portaven la promesa que el progrés era no només tecnològic, sinó sobretot humà. És a dir, que

LLEGIR-NE MÉS
an abandoned wooden house

El darrer full del calendari*

// Vicent Pallarés

// Vicent Pallarés Pascual Sempre és trist el moment en què es deixa una casa. Podem pensar que sols és un espai, però és molt més que això. És un lloc on s’han viscut moments, on s’han compartit emocions i s’han creat records que perduraran per sempre.

LLEGIR-NE MÉS
Anteriors Següent