No hi ha cap dubte que el turisme ha esdevingut una de les activitats empresarials més interessants relacionades amb el temps lliure o amb l’oci. Com a prova d’això en moltes ocasions compta amb el suport de les institucions i fins i tot forma part com a objectiu en molts programes i projectes d’actuació política. A més de suposar una font d’ingressos de primer ordre, reivindica el patrimoni i remarca les característiques genuïnes dels territoris.
D’antuvi haig de dir que el català que parlo i faig servir quotidianament a la meua localitat d’Aiguaviva de Bergantes és la meua llengua d’adopció. Encara que fill de l’emigració de finals dels seixanta a Centre Europa i nascut fora de l’Estat, els meus orígens familiars són a les terres de l’interior d’Aragó, però esta llengua plena d’expressions de trets tortosins i de les terres de l’Ebre, vocables valencians, paraules de procedència mudèjar i vehicle de comunicació entre els pobles del Matarranya i les valls del Bergantes i del Mesquí ha esdevingut “la meua llengua de vida” perquè n’és la del meu fill, de la meua parella i la dels meus veïns i amics… i per mitjà d’ella, a hores d’ara, canalitzo els meus sentiments més profunds.
A hores d’ara al nostre país podem dir clarament i amb tota la contundència que no hi ha una correlació entre els temps dedicats al treball o a la feina i les hores de sol i llum que hi tenim.
No hem d’oblidar que ara com ara la majoria de les persones distribuïm i endrecem el nostre temps prenent com a eix fonamental les forquilles horàries que passem a la feina. Si això és adient o no entraria dins d’altre debat, però és un fet constatat.
