Conciliació familiar, personal i laboral*

// Pietro Cucalón

A hores d’ara al nostre país podem dir clarament i amb tota la contundència que no hi ha una correlació entre els temps dedicats al treball o a la feina i les hores de sol i llum que hi tenim.

No hem d’oblidar que ara com ara la majoria de les persones distribuïm i endrecem el nostre temps prenent com a eix fonamental les forquilles horàries que passem a la feina. Si això és adient o no entraria dins d’altre debat, però és un fet constatat.

Tanmateix, en primer lloc hem de parlar d’un problema originari que duem arrossegant d’ençà de més de setanta anys. Es tracta del desajust horari de la Península Ibèrica respecte del fus horari a què pertany, és a dir, la veritable hora del nostre país és la que fan servir a la veïna Portugal, a Irlanda, Regne Unit o a les mateixes Illes Canàries. A més a més quan la principal línia imaginària que marca el nostre fus horari vertader passa a l’est del nostre territori, concretament a l’Aragó. Em refereixo al Meridià de Greenwich.

Aquesta errada horària es va produir com a conseqüència d’una ordre directa del Dictador Franco l’any 1942. Obeïa al seu desig de fer coincidir el nostre fus horari amb el de l’Alemanya nazi. Des d’aleshores ens regim pel Meridià de Berlín. És veritat que al bàndol aliat també hi va haver països que van canviar l’horari en funció de necessitats bèl·liques però en acabar la contesa aquests desajusts es van corregir. Tanmateix, a Espanya es va mantenir el de Berlín després d’acabar la guerra. Franco no va rectificar, i des d’aleshores els rellotges de cadascú dels nostres habitatges, col·legis, oficines i edificis institucionals marquen una hora que no els correspon a causa de la seua ubicació geogràfica.

Si a aquest desajust horari li afegim o restem (segons l’estació) l’hora que tenim acordada amb la resta de països de la Unió Europea, el problema s’agreuja. Cal fer el cor fort a la fi d’octubre quan en arribar les quatre i mitja de la vesprada comença a enfosquir, sobretot a un país que es caracteritza pels seus cels clars i assolellats amb una gran quantitat d’hores de llum. Hi ha estudis que afirmen la influença de la llum dins de l’estat d’ànim de les persones i per tant també hi afecta.

D’altra banda hem de posar atenció al desenvolupament de les jornades de treball i també de les jornades escolars (almenys dintre de la nostra comunitat autònoma) atès que segons els estudis realitzats recentment som els ciutadans europeus que més hores romanem al lloc de treball i per tant fora de la llar. Cal remarcar que la majoria dels treballs hi són de jornada partida. Això té una conseqüència en l’atenció a la família, és a dir, en la anomenada “conciliació familiar”.

Les forquilles de temps fetes en una jornada partida obliguen les persones a dinar en espais condicionats al mateix treball o bé en establiments públics com a restaurants, hostals …i per tant ser fora de casa molt més enllà de les vuit hores preceptives, la qual cosa produeix un cansament que afecta d’una manera molt negativa a la producció dels treballadors en general.

Per a acabar i com a exemple de canvi i conscienciació del repartiment i gestió del temps en el treball i en la feina cal comentar les mesures recents que s’estan implantant als horaris escolars. De tots és sabut que la jornada contínua als col·legis de primària se segueix en gran part d’Europa i a la majoria de les comunitats autònomes del país llevant Catalunya. Fa més de una dècada que hi ha comunitats com Andalusia, Canàries o Extremadura on el 100% dels col·legis segueixen la jornada contínua. Recentment a Aragó i País Valencià s’han iniciat processos de participació de la comunitat educativa. Les famílies hi han tingut la possibilitat de votar per decidir la jornada escolar. A l’Aragó aquest procés ja marxa per la seva quarta convocatòria anual aconseguint la jornada contínua un 66% dels centres educatius (76’5% de l’ensenyament públic i 23% de l’ensenyament concertat i privat) i a València en la seua tercera convocatòria s’adopta la jornada contínua en el 62% del total de les seues escoles.

La regulació d’aquest àmbit és fonamental atès que els horaris escolars afecten la marxa d’un pujal de serveis com al transport, els menjadors, les activitats extraescolars, etc. Tanmateix, no podem anar cadascú per on l’enfila, també és necessari aplicar-hi una política d`horaris molt flexible a les feines dels adults per aplegar a una bona conciliació familiar, és a dir, és recomanable que els pares i mares tinguen un horari similar als dels seus fills perquè puguen anar a replegar-los i fer-los l’atenció que es mereixen.

/ Charisse Kenion on Unsplash

*Publicat a Compromiso y Cultura n. 34