Tribuna
Sota el cereal*
// Vicent Pallarés
// Vicent Pallarés Pascual M’inquieten sempre els desapareguts. Aquell estatus en què no coneixem si una persona és morta o viva. Una incertesa que es barreja amb l’esperança, que acompanya els seus familiars, de saber que, algun dia, aquells éssers estimats absents tornaran amb vida. O que, almenys, podran certificar, definitivament, la seva defunció. Al
LLEGIR-NE MÉS
Aprofitar-nos de la terra,o estimar la terra aprofitant-la*
// Redacció
// Juanjo Pérez El passat 27 d’agost vam veure com el BOE incloïa la tramitació dels quatre parcs eòlics que des de fa uns mesos, sabem que venen a envair los horitzons del Matarranya i del Baix Aragó. D’aquesta manera veiem com es materialitzava el que ja no són simples sospites. Tot i que en
LLEGIR-NE MÉS
Testimonis*
// Rosa Arqué
// Rosa Arqué No recordo exactament la ciutat francesa ni l’any, però no puc oblidar les ganes de plorar que em van envair quan, des de l’autobús en què viatjava al costat d’altres adolescents estudiants de francès, vaig veure als meus tios «de França». No era lo primer camí que els veia però el fet
LLEGIR-NE MÉS
A molta honra i orgull!*
// Redacció
// Javier Giralt Defensar la llengua materna és tasca encomiable, i tant que sí! I no és gens fàcil fer-ho per als qui en tenim una de minoritària i, menys encara, dins un espai sociopolític no gaire procliu a reconèixer tot allò que no sigui castellà, com és el cas de la nostra Comunitat Autònoma
LLEGIR-NE MÉS
Identitat*
// Artur Quintana
// Artur Quintana A luenga ye a mía nazión,Que me dixen de fateras.Chabier Tomás Arias (1991) Des de començaments del XVIII la Nació Castellana, que es fa anomenar per l’eufemisme de Nació Espanyola, s’esforça per a sotmetre a las demás —com les anomena la vigent Constitució— de l’Estat a la llengua i lleis de Castella.
LLEGIR-NE MÉS
Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista*
// Natxo Sorolla
// Natxo Sorolla «Hemos descubierto que el Foro [sic] de Jaca romanceado original que data del año 1077 está escrito en una lengua que por comparación es prácticamente idéntica al Chapurriau actual». Pam!! Tal com ho sentiu: l’any 1077 a Jaca legislaven en xapurriau. Aixina arreplegue La Comarca (20/11/2021) les paraules en boca de Juan
LLEGIR-NE MÉS
Memòries matarranyenques al segle XX (i XXI)
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià En el capítol de memòries —una part d’allò que ara diuen ‘literatura del jo’— en castellà (i ocasionalment en català) d’autors nascuts en el segle XX a les terres aragoneses de llengua catalana i ambientades d’alguna manera en aqueixos territoris cal destacar, pel que sabem, al Baix Cinca l’obra La verdad sobre
LLEGIR-NE MÉS
Matarranya silenciat*
// Redacció
// Ferran Suay La bellesa del Matarranya és sòlida, contundent. Amplis espais poblats del verd acerat d’unes oliveres polides i endreçades, al costat de bosc espés i poblets menuts (que pots recórrer sense trobar-hi ningú), posseïdors orgullosos d’esglésies i castells monumentals, esplèndids. El parlar de la gent recorda molt el dels Maestrats valencians o les
LLEGIR-NE MÉS