Viles i gents
Recuperar el rebost*
// Vicent Pallarés
En una època on tot sembla dissenyat per a la immediatesa, les cases modernes han anat sacrificant espais essencials com el rebost.
LLEGIR-NE MÉS
El misteri de la morra*
// Lluís Rajadell
“—Juguémoslo a la mora,” escriu l’escriptor mexicà Carlos Fuentes (ciutat de Panamà 1928-ciutat de Mèxic 2012) a la novel·la Terra nostra, una de les més importants de la literatura castellana moderna. I, a continuació, explica una jugada de morra —amb dos erres— entre dos personatges de la narració, Teodoro i Tiberio.
LLEGIR-NE MÉS
Edificis de pedra seca*
// Tomàs Bosque
(Als 30 anys de Viles i gents) Al nostre terme de valls estretes i barrancs abans treballats, fora de les terres millors del costat del poble, que eren dels més rics, tot lo demés eren propietats molt menudes. Ben entafora del poble, teníem una vintena de corrals de bestiar, altres tants masos o masets en
LLEGIR-NE MÉS
La possibilitat de Déu*
// Carles Terès
Aquests dies de conclave ma mare em va informar que, entre els cardenals, hi havia un vell conegut nostre —a banda de l’arquebisbe Omella, que és del poble—: Cristóbal López Romero. El vaig conèixer al grup d’esplai del Pont del Treball, a Sant Martí de Provençals, on molts dels monitors eren salesians jóvens i entusiastes.
LLEGIR-NE MÉS
Un dia sense llum*
// Estela Rius
Lo dilluns de la setmana passada, quan ja portàvem un bon rato sense llum a causa de l’anomenat “apagón ibérico”, la bateria dels mòbils va començar a baixar —sense possibilitat de poder carregar-la— i lo cap a pensar en quan s’amagués lo sol —ai, què faríem sense llum!—, me va vindre una imatge al cap:
LLEGIR-NE MÉS
Un Pedrís per a escoltar música*
// Lluís Rajadell
L’any passat l’hotel La Fàbrica de Solfa de Beseit va organitzar una xerrada amb Joaquín Rivero, de Vall-de-roures, per a donar a conèixer el seu paper com a referent musical de la comarca del Matarranya al cap del pub Pedrís els anys vuitanta.
LLEGIR-NE MÉS
De l’escriptura no es menja*
// Luismi Agud Sorli
Diu la gent que escriure és un acte de llibertat. Diuen que les paraules transformen societats, i poden operar com a motor d’un poble. Però tan prompte una persona es clava al gremi dels escriptors, s’adona d’una realitat molt diferent. Escriure no és un acte de llibertat, és un acte de resistència.
LLEGIR-NE MÉS
Tots los de la Torre (velilla)…*
// Redacció
El títol és el primer vers d’una cancioneta poca-solta que cantaven abans los jóvens de la Codonyera quan anaven un poc calents los domenges de vesprà, després de brenar a les bodegues, i se topetaven en algúns torredans que havien baixat de la seua vila a buscar-se nóvia al nostre lloc.
LLEGIR-NE MÉS