l projecte de repoblació més ambiciós de la història contemporània a la província de Terol compleix enguany 25 anys. Encara que avui aquella iniciativa hagi caigut en l’oblit, l’any 2000 va acaparar l’atenció de tots els mitjans de comunicació nacionals i també de molts d’internacionals. L’alcalde d’Aiguaviva —Aiguaïva en la parla local— allavontes, Luis Bricio, va aconseguir que un centenar de persones d’Uruguai i, sobretot, d’Argentina arribaren al poble, que tenia uns 600 habitants en aquells moments. Dels nouvinguts, a pesar dels problemes d’integració i de les successives crisis econòmiques, encara en queden una quarantena.
L’oferta de treball i casa per a famílies amb fills en edat escolar —reforçar l’escola local era un dels objectius, a més de cobrir les necessitats de mà d’obra de les empreses locals— va captar l’atenció de centenars de parelles d’una Argentina deprimida i inestable en portes del ‘corralito’.
L’actual alcalde, Aitor Clemente, afirma que la integració dels immigrants sud-americans que viuen al poble és “un exemple”, però no parlen català, la llengua pròpia del poble. Han tingut fills, han passat per distints treballs, han muntat negocis i no se’n penedeixen d’haver-se quedat a Aiguaviva.
Cal concloure que o la llengua catalana, l’autòctona, té ja tan poca vitalitat a Aiguaviva/Aiguaïva que un immigrant castellanoparlant pot estar plenament integrat en la cultura local sense parlar-la, o bé que l’assimilació de la cultura pròpia d’Aiguaviva per aquells veïns arribats fa un quart de segle no és encara redona. La integració és bona i inclús envejable, però no completa. Voldria creure-ho, pel bè de la antiga i molt singular parla local.
*Publicat a La Comarca, 8 d’agost de 2025