U12
Anna Dodas i Noguer
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià El passat 2 de novembre l’Anna Dodas hauria fet seixanta anys. Nascuda el 1962 a Folgueroles —la bonica i tranquil·la vila de la Plana de Vic, a la mateixa casa en què nasqué el 1845 el més destacat i influent poeta català del segle XIX, Jacint Verdaguer Santaló—, assassinada amb 23 anys
LLEGIR-NE MÉSAra, La dama del Matarranya
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Com en Carles Sancho apuntava l’11 de juny de 2021 al número 143 del butlletí digital —altrament dit newsletter— Les notícies de Temps de Franja: «La vinculació de Francisco Javier Aguirre González (Logronyo, 1945) amb les terres del Matarranya ve de lluny, de més de quaranta anys com ell mateix proclama». Fascinat
LLEGIR-NE MÉS
Nonasp i jo*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Us ho confesso, de sempre he sentit admiració per la vila de Nonasp i per les nombroses activitats socials i culturals dels seus fills (i filles). Si bé des de la infantesa el nom de Nonasp —al costat dels de Favara, Maella i, encara el més pròxim, de Faió— formava part del
LLEGIR-NE MÉS
Entre Paul Valéry i Georges Brassens*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià No voldria acabar l’Anno Domini de 2021 sense fer esment al naixement, just ara fa un segle, de Georges Brassens a Seta, la localitat occitana on cinquanta anys abans, el 1871, havia nascut Paul Valéry, un altre poeta fonamental en el panorama de la literatura francesa del segle XX. L’un, el primer
LLEGIR-NE MÉS
Galera i sonso*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià En la col·laboració que en Ramon Sistac va publicar al número 149 d’aquesta revista reivindicava, gastronòmicament parlant, la ingesta de la galera —crustaci “més lleig que pegar un pare i ben difícil de menjar, però que recompensa l’esforç amb un gust exquisit”. Totalment d’acord amb l’opinió de l’amic, perquè l’arròs amb galeres
LLEGIR-NE MÉS
Fascisme versus feixisme*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià En alguna ocasió ja m’he manifestat a propòsit de l’ús que fan els parlants catalans d’alguns mots amb formes allunyades de les que trobem en la resta de llengües occidentals, com és el cas de ‘masclisme’ versus ‘matxisme’. Al meu entendre, una cosa semblant passa amb el mot d’origen italià fascismo, —adaptat
LLEGIR-NE MÉS
Ornitòleg de l’Eixample*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Aquest any de confinament al bell mig de l’Eixample barceloní m’han permès establir contacte visual amb diferents passavolants vertebrats alats i emplomats. De sempre —com aquell que diu— a la terrasseta d’Aribau em visiten de manera insistent exemplars —sempre en solitari— de la inconfusible Erithacus rubecula, coneguda com ‘papadeta roja’ o ‘papa-roget’
LLEGIR-NE MÉS
Crist s’ha aturat a Èboli: llops i menairons*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià En el transcurs d’una atenta i detallada lectura de la versió catalana de l’excel·lent peça de literatura memorialística Crist s’ha aturat a Èboli (1945) —obra del pintor i escriptor italià Carlo Levi— que publicà el 1964 l’historiador i periodista mequinensà Edmon Vallès, amb la pretesa intenció de detectar l’ús de mots i
LLEGIR-NE MÉS