Ornitòleg de l’Eixample*
// Esteve Betrià
Aquest any de confinament al bell mig de l’Eixample barceloní m’han permès establir contacte visual amb diferents passavolants vertebrats alats i emplomats. De sempre —com aquell que diu— a la terrasseta d’Aribau em visiten de manera insistent exemplars —sempre en solitari— de la inconfusible Erithacus rubecula, coneguda com ‘papadeta roja’ o ‘papa-roget’ en el parlar del Poble —i en català estàndard ‘pit-roig’—, un moixó discret que desperta simpatia entre els humans. També tradicionalment visiten la terrasseta exemplars de Pica pica, la coneguda arreu del domini del català com a ‘garsa’, un moixó que odio profundament perquè a la recerca de cucs i cuquets em deixa, sense cap mena de consideració, a l’enterra de la terrassa una empipadora escampadissa de detritus remoguts.
Si bé aquestes dues espècies de moixons són ben habituals en jardins d’arreu i en terrasses urbanes, m’han sorprès la visita diària d’una parella de la nouvinguda a l’occident mediterrani de la ‘tortora turca’, en català estàndard, coneguda al Poble com a ‘tortereta de collar’, Streptopelia decaocto. També em cal assenyalar les ocasionals visites d’alguna femella de ‘merla’ (Turdus merula), amb el seu plomatge grisenc i bec grogenc i, encara més ocasionals, d’un exemplar mascle de Sylvia melanocephala, ‘retonet’ al Poble i ‘tallarol capnegre’ en català estàndard.
Molt ocasionalment i sorprenent ha estat la visita en un parell d’ocasions d’una parella de l’exòtica espècie Estrilda astrid, batejada en català estandard com a ‘bec corall senegalès’. I en les setmanes més hivernals d’un exemplar de l’espècie Phoenicurus ochruros, ‘cotxa fumada’ en català general i ‘cul-roget’ en el parlar del Poble.
Des de la terrasseta he pogut observar, com sempre, el vol blanquinós de gavines i coloms i, en primavera i estiu, els vols i xiscles de falciots i orenetes. També, de tant en tant, veig passar estols de les cotorres argentines o cotorrets pitgrís.
*Publicat a Temps de Franja n. 149, abril de 2021
Tags: U12