Columnes
L’únic guanyador és el que no ‘peleja’*
// Redacció
// Luismi Agud Sorli Després de les Guerres Napoleòniques, Espanya quedà més pobra que les rates; es va convertir en una terra arruïnada, que no tenia on caure morta. Els cabdills de Llatinoamèrica, que no tenien un pèl d’idiotes, sabien que aquesta era l’oportunitat perfecta per aconseguir allò que tant anhelaven: la llibertat. Així, entre
LLEGIR-NE MÉS
Moda ràpida, conseqüències perennes*
// Redacció
// Judith Bielsa Un impuls que em sorgeix any rere any en aquestes dates properes al meu aniversari és la compra de roba. Sense necessitar-la, comprar per comprar, adquirir un nou ‘modelet’ que em desperti aquesta espurna que, només amb el consum impulsiu se m’activa. Soc conscient del que suposen aquests antulls de ràpida satisfacció,
LLEGIR-NE MÉS
1973, el final del Tortosí*
// Redacció
// Tomás Bosque Fa cinquanta anys que es va parar per sempre lo tren de Valdezafan o Tortosí, com també el coneixíem molta gent d’Alcanyís a Tortosa. I fem recordatori crític del final trencat d’aquelles sorolloses màquines de vapor que, des de finals del segle XIX i principis del XX, eren un símbol del progrés,
LLEGIR-NE MÉS
Antisemitisme vs. antisionisme*
// Antoni Bengochea
// Antoni Bengochea Ara resulta que la gent que recolza Palestina en el conflicte que l’enfronta a Israel és antisemita i, segons Jiménez Losantos, vol acabar la tasca que Hitler va deixar a mitges. Quines coses s’han de sentir! Per començar cal dir que la paraula antisemita és totalment impròpia, ja que els palestins són
LLEGIR-NE MÉS
Població: estils de vida, relacions socials i poder (II)*
// Natxo Sorolla
// Natxo Sorolla Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació no només és un problema de carències materials: fibra òptica, bones carreteres, centres comercials. És més cosa de pulsions a la vida: hi ha a qui se li desperte l’interès per viure a un poble (i hi ha a qui no). I, evidentment, hi ha
LLEGIR-NE MÉS
Expansions*
// Artur Quintana
// Artur Quintana Deia en Nebrija que La lengua siempre fue compañera del imperio. Efectivament mentre a la Corona d’Aragó governaren les dinasties dels Casals d’Aragó i Barcelona —fins al 1412— fou així: les llengües aragonesa i catalana van avançar en paral·lel a la conquesta de territori, primer del Califat i després de les taifes,
LLEGIR-NE MÉS
Cansades cròniques*
// Redacció
// Raquel Llop La generació més preparada de totes, la que ha tingut més oportunitats d’estudiar, viatjar, eixir del seu cercle i marxar lluny de casa per créixer tan personal com professionalment (sobre)viu a base d’unes quantitats preocupants de cafeïna i ansiolítics que pren com “gasolina” per fer rodar el seu motor i fer front
LLEGIR-NE MÉS
Amunt i avall*
// Carles Terès
// Carles Terès Eixim del poble a mig matí. Des que per fi tenim una carretera com cal, s’hi veu un xic més de trànsit (res de l’altre món, tret de les desbandades vacacionals). Ens hi incorporem després de girar i tombar pel parell de rotondes gegants —convertides ja en un tret identitari de Torredarques—
LLEGIR-NE MÉS