Cansades cròniques*

// Raquel Llop

La generació més preparada de totes, la que ha tingut més oportunitats d’estudiar, viatjar, eixir del seu cercle i marxar lluny de casa per créixer tan personal com professionalment (sobre)viu a base d’unes quantitats preocupants de cafeïna i ansiolítics que pren com “gasolina” per fer rodar el seu motor i fer front a eixa vida per la qual ha d’estar molt i molt agraïda. No es tracta d’un espai més de queixa per lo malament que ho passem el jovent d’avui dia, però penso que cal posar “els punts sobre les is” i entendre que, potser, aquelles grans oportunitats que hem tingut se sostenien sobre la promesa de què pagaria la pena, que viuríem molt millor que els nostres pares i mares i que podríem arribar on volguérem. Unes promeses fonamentades en el fet que el ventall d’oportunitats era molt ampli i que teníem la plena llibertat de decidir cap on anar, la qual cosa ja sabem que és falsa, i si no penseu en els prejudicis cap a la formació professional o els cicles superiors. Podies triar, però havies de tindre una carrera. I això mos ha conduït a provocar que els estudis universitaris siguen una extensió de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat. Mos trobem aules plenes d’estudiants mancats totalment de motivació, que estudien perquè “és el que s’ha de fer si vull ser algú el dia de demà”, fet que afecta directament a la qualitat dels ensenyaments i al nivell en què s’ix de la universitat. Després anem totes directes a fer un màster, perquè carrera ja en té tothom. I així segueix la derivació, sense rumb, de la formació. Després passa que la gent acaba d’estudiar molt tard, és gran i no té experiència i només pot aplicar a faenes precaritzades que alimenten encara més l’angoixa de no haver triat allò que volia fer sinó allò que s’esperava que volguera fer. I ara estem així, dedicant més hores de les saludables a la faena i a continuar formant-mos per ser quelcom diferent del que ja existeix i poder eixir, per fi, de la roda d’estrès, falta de son i, sobre tot, de la sensació constant de fer tard a tot arreu.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 7 d’octubre de 2023