Expansions*

// Artur Quintana

Deia en Nebrija que La lengua siempre fue compañera del imperio. Efectivament mentre a la Corona d’Aragó governaren les dinasties dels Casals d’Aragó i Barcelona —fins al 1412— fou així: les llengües aragonesa i catalana van avançar en paral·lel a la conquesta de territori, primer del Califat i després de les taifes, i arribant fins a Múrcia: l’aragonès més per l’interior i el català més per la costa, d’on aqueixa darrera llengua passà a les Balears, i més tard, ara en lluita contra regnes cristians, s’expandí a Sardenya i puntualment a Sicília, Atenes, Neopàtria, Nàpols, Tunis i Albània, que va ser la darrera conquesta l’any 1461 on la llengua catalana va acompanyar l’Imperi Aragonès. Més endavant, ja sota el govern del darrer Trastàmara, i dels Habsburgs, Borbons i Franquisme —recordareu la conquesta efímera de Tànger— la llengua companya de l’imperi ha estat el castellà. De tots els anys que van de ca. 1200 a 1461 se’n conserva moltíssima documentació en aragonès i català de l’Aragó, Catalunya i el País Valencià. Per als territoris ultramarins la presència de documentació és abassegadora en català a les Balears i a Sardenya, i més aviat escassa a la resta dels territoris conquistats, mentre que la de l’aragonès sembla ser inexistent a aquests territoris d’Ultramar, i costa molt de creure que realment hagi estat així, per molt que sapiguem, com ens ha mostrat en Guillermo Tomás, que la cort napolitana del Magnànim va ser la tomba de l’aragonès com a llengua oficial efectiva i literària, per molt que en aquest darrer cas els escriptors tinguessin davant el gran exemple heredià i que l’aragonès fos llengua oficial —de iure, però no de facto— fins al 1716 amb la Nova Planta Borbònica. Bé podria ser que la recerca ‘amb ulls de llengua aragonesa’ a les cancelleries i altres institucions no desvetllés documentació ultramarina en aragonès. El català es mantingué com a llengua oficial de iure i de facto, i força abundosament en la literatura fins a la Nova Planta, i a la Sardenya Austríaca i Savoiarda uns anys més, com també a Menorca sota Govern Britànic.

 

---

*Publicat a Diario de Teruel, 14 d’octubre de 2023