L’únic guanyador és el que no ‘peleja’*

// Luismi Agud Sorli

Després de les Guerres Napoleòniques, Espanya quedà més pobra que les rates; es va convertir en una terra arruïnada, que no tenia on caure morta. Els cabdills de Llatinoamèrica, que no tenien un pèl d’idiotes, sabien que aquesta era l’oportunitat perfecta per aconseguir allò que tant anhelaven: la llibertat. Així, entre 1810 i 1830, van esclatar revolucions per tot el continent, on les elits criolles van proclamar la independència.

Però Ferran VII, rei d’Espanya per la gracia de Deu, no podie perdre aquelles colònies. Ja no quedava massa metall que traure, ni massa indígenes per alliçonar, però aquells virregnats tenien un preu molt més valuós: el deliri d’un imperi. Aquelles terres eren l’única reminiscència del que un dia va ser l’imperi Espanyol. Perdre-les significaria perdre la glòria, perdre l’orgull, perdre la raó.

Però, com podia un Estat arruïnat sufragar els gestos d’una guerra tant mastodòntica, si no tenia ni per pagar als funcionaris? La resposta la van aportar els camarades anglesos. Aquells senyors de bigot i corbata que vivien a l’altre costat del mar de França, però que tenien inversions per tot el món. No van dubtar en fer préstecs a la corona hispànica, a canvi, evidentment, de notables interessos.

Però els historiadors es plantegen una pregunta: si els nous estats americans acabaven de proclamar-se, tampoc tenien diners amb què pagar els seus propis soldats. Llavors, com van poder aconseguir una independència sense diners? Fàcil: s’han desclassificat recentment arxius on es demostra que els britànics van deixar també diners als estats americans, per a què paguessin la seua independència.

Com podem veure, jóvens americans i espanyols van estar matant-se durant vint anys, per decisió de polítics molt valents per agafar banderetes, però massa covards per a anar al front i empunyar un arma. Curiosament, els salaris de tots dos venien del mateix costat: una colla d’anglesos que van vore a la guerra una oportunitat d’or per omplir-se les butxaques. A la guerra d’Independència Llatinoamericana, els únics que van guanyar van ser els anglesos.

Suposo que no cal ser massa espavilat per preguntar-se quins arxius secrets es donaran a conèixer dintre d’uns segles sobre el finançament dels tancs ucraïnesos i israelians, però crec que ja podeu anar fent-vos una idea de qui serà el veritable guanyador d’estos conflictes.  

---

*Publicat a La Comarca, 3 de novembre de 2023