Gran Recapte 2018
Tel·lúric Matarranya
person coloring art with crayons

Població: estils de vida, relacions socials i poder (II)*

// Natxo Sorolla

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació no només és un problema de carències materials: fibra òptica, bones carreteres, centres comercials. És més cosa de pulsions a la vida: hi ha a qui se li desperte l’interès per viure a un poble (i hi ha a qui no). I, evidentment, hi ha a qui les circumstàncies li porten a reforçar eixes pulsions.

Sigue com sigue, com afavorim estes pulsions cap al món rural? Fa bastant temps, l’any 1488, a un contracte que li feen a Miquelet de la Ginebrosa per a aprendre de barber a Alcanyís, especificaven que «si se’n va, fer-lo-li tornar en sa cassa, ya no se n’anave a València o a Barcelona o en altres terres luyn», documente Agustí Campos. Evidentment, això no fa canviar les pulsions, i esta via no és possible contemporàniament (gràcies al canvi dels temps).

Un estil de vida rural pot ser atractiu si l’entenem com espai tranquil i frenètic, pròxim perquè la gent s’ajude, ple de celebracions que mos aproximen en les relacions significatives. I potser el que és més civilitzat per a mantindre població siga donar protagonisme als jóvens: invertir en un equip de futbol si els jóvens ho demanen, un gimnàs, una pista de pàdel, un espai per a reunir-se, o qualsevol via que asseguro que els jóvens tenen ganes de viure eixe món que han creat i s’han fet seu, i que ja viuen, o només visiten en cap de setmana. Però també assegurar que els focus de creació de parelles (abans li diem discoteques) continuon promovent la creació de parelles de proximitat. I també que les jóvens i els jóvens aprenguen a superposar-se a la falta d’anonimat i a empoderar-se. En definitiva, que creon societats rurals més obertes i acollidores.

Diuen los macroestudis que abans la causa de la despoblació ere la pobresa rural. Però ara la qüestió crítica està a la piràmide de població, en poca població tenint fills. Per tant, ja no és que s’haigue d’evitar que marxon, si no que es quedon i tinguen fills. És la clau. I sovint destaquen que és necessari entendre que les decisions se prenen per etapes de vida: gent que marxe a estudiar, i és sensible de tornar en altres etapes de la vida. Ham de facilitar eixos retorns. Al pròxim Viles tancarem la proposta.


*Publicat a La Comarca, 13 d’octubre de 2023

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: