Columnes
Carbasses invisibles*
// Lluís Rajadell
Melons, carbasses, teles, fulles d’acant, anelles, espigues… Són alguns dels motius decoratius que formen part del artístic ràfec de la Casa la Vila de Vall-de-roures que una recent restauració a recuperat i ressaltat.
LLEGIR-NE MÉS
Lo camp no ix a la foto*
// M. D. Gimeno Puyol
Si un extraterrestre volguera saber com és Espanya mirant la televisió, pensaria que tot passa a les ciutats. La imatge que projecten les sèries i la publicitat és profundament urbana.
LLEGIR-NE MÉS
Lo món socarrat i natres mirant el podi*
// Luismi Agud Sorli
Avui el món fa olor a socarrat. I no és pel fum de cap foguera de Sant Antoni, ni per la pólvora de festes majors. És un tuf més fosc, de pólvora i sang, que s’escampa com si el vent no conegués fronteres.
LLEGIR-NE MÉS
Censura, i més Censura*
// Artur Quintana
La primera censura que em va tocar patir m’afectà de ben menut: fou el 26 de gener del 1939, quan els Sediciosos ocuparen Barcelona. Aquell dia em censurarem lo meu nom d’Artur.
LLEGIR-NE MÉS
Les llavors autòctones: patrimoni, biodiversitat i gastronomia local*
// Vicent Pallarés
Les llavors autòctones, més que un simple element de l’agricultura, són el reflex de la nostra identitat, de les terres que ens acullen i de la història que hi compartim.
LLEGIR-NE MÉS
Macro-ultra-democràcia*
// Antoni Bengochea
Un mínim resum dels envaïments de països per part dels Estats Units és una tasca impossible, perquè es compten per centenars, i això sense afegir les moltíssimes intervencions, ajudes o col·laboracions (sense envair el país).
LLEGIR-NE MÉS
Incendis l’estiu de 2025*
// Tomàs Bosque
Què pensarien de les societats actuals els nostres avantpassat més antics, si conegueren el que passa avui dia en lo foc descontrolat per totes les vores del Mediterrani?
LLEGIR-NE MÉS
Immigració*
// Artur Quintana
Les dretes hi són en contra —amb grans esgarips i cridòria sovintejada, que farien bé d’estalviar-nos, mentre que les esquerres hi són a favor. Tanmateix si convé, i prou sovint convé, només amb la boca petita —que vots són vots i no es pot badar. Però tots, deixant-nos de fer comèdia, sabem que ens cal
LLEGIR-NE MÉS