Articles publicats per Carles Terès
Riu avall*
2 de febrer de 2023
// Carles Terès Los barrancs i rambles de la part més oriental del terme de Torredarques desaigüen al Tastavins, que, al seu torn, ho fa al Matarranya, que flueix cap al nord fins a Faió, on desemboca a l’Ebre. Pocs quilòmetres abans, als peus de Nonasp, s’ajunta amb el seu afluent principal, l’Algars, lo riu
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
«Poble menut…*
23 de desembre de 2022
// Carles Terès …problemes grossos», diu l’adagi. Potser és veritat, atès que ho he sentit dir a persones que hi viuen, en pobles menuts. És inevitable que, coses que en una ciutat queden de portes endins, es magnifiquen quan los veïns som poquets. Los cosmopolites de pa sucat amb oli diuen, amb aire de superioritat,
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Amics*
14 d'octubre de 2022
// Carles Terès Hi ha un moment a la vida —los uns abans, los altres més tard— que moltes persones es dediquen a formar i tirar per avant una família. Tirar per avant vol dir, bàsicament, cultivar la relació amb la parella i fer que la descendència estiga ben nodrida (físicament i mental). La tasca
Publicat a Esdeveniments
Etiquetat a Viles i gents
Bèsties i bestioles*
2 de setembre de 2022
// Carles Terès Són la meua debilitat, no en va soc de la «generació Rodríguez de la Fuente». Recordo les hores hipnotitzat pel trafegar de les formigues a la boca del niu, les visites a zoològic o la dèria pels llibres que m’explicaven la vida dels nostres companys de planeta. Tanmateix, la meua malaptesa per
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
«Aquí, allà, si no tirau se morirà»*
26 d'agost de 2022
// Estela Rius A principis d’agost vaig assistir al 30 aniversari del Festival Infantil de Nonasp i em va cridar l’atenció una cosa: quan los xiquets i xiquetes van acabar de ballar, sol un parell de persones van tira’ls un grapat de caramelos que ràpidament van volar d’en terra. Com és això?, vaig pensar estranyada.
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
A l’ombra de Gredos*
22 de juliol de 2022
// Carles Terès Fa una calor abrusadora. Vora meu, corre l’aigua que llisca, vigorosa, entre roques arrodonides d’aparença granítica. La vegetació és impenetrable. Enllà les capçades, els cims apareixen vellutats d’herbeta bruna, i més amunt, el cel. Suposo que l’hivern els deu cobrir de neu. Ara mateix, però, la paraula ‘neu’ és una quimera. Avanço
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Ponts de lletres i paraules*
3 de juny de 2022
// Carles Terès Dissabte passat, vaig tindre la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», a Mequinensa. Es tractava d’una mena de ‘marató’ de presentacions d’obres d’autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules,
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Crònica de la jornada ‘Lletres que són ponts’ a Mequinensa
30 de maig de 2022
// Carles Terès Dissabte passat, vaig tenir la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», organitzada pel Grup d’Investigació Coses del Poble de Mequinensa. Es tractava d’una mena de marató de presentacions d’obres d’autores i autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen
Publicat a Catalanofonia
Etiquetat a Catalanofonia