Gran Recapte 2018

La salema

// Glòria Francino

Les paraules ens remeten al coneixement, alguns camins, amagat, oblidat o desconegut per a molts. Una d’aquestes paraules la portem avui ací, a propòsit de la comarca de la Ribagorça: la salema i fer salema.
La salema és una tradició popular, que antigament, fins a mitjans del segle XX per posar una data aproximada, consistia en fer una sorrollada amb els trucs i esquelles grosses del bestiar, davant de la casa dels viudos o viudes la vetlla del seu nou casament. Pel que m’han explicat a Sopeira, els mossos anaven a casa del viudo i tocaven els trucs amb força fins que els convidaven a un bot de vi, altres versions diuen un cànter de vi. I ve’t astí que des de fa uns ans, al nostre poblle, la vetlla del casament de les parelles joves, ja siguin homes o dones, a la nit, es passa pels carrers fent sorroll amb els trucs fins arribar a casa del nóvio o de la nóvia, on ja tenen una taula parada amb abundant tiberi, on no hi falta el pernill i xorís, la coca de recapte, pastissos, beure i altres àpats. Una manera de celebrar amb alegria una trobada dels veïns del poble amb el futur o la futura cònjuge. D’aquesta manera el jovent ha descobert un costum antic, que només estava dedicat als vidus, i alhora s’ha recuperat una paraula en perill de desaparèixer.
En canvi, sí que s’utilitza per part de la gent gran i dels autòctons de Sopeira la frase metafòrica: Fer salema: fer soroll, fer molta cridòria o xivarri, per exemple: Avui han fet una gran salema a la pllaça! O Quina salema ha fet ixo minyó! Per a dir que ha plorat o no ha callat en tota l’estona. També quan no es vol traure a la conversa algun tema perquè no interessa divulgar-ho i és millor no parlar-ne, com és ara en la frase: I tu, no fasses salema d’això!
He cercat aquesta paraula al Diccionari català-valencià- balear i, encara que hi ha l’entrada del terme, no porta aquesta accepció:

1. SALEMA f.
1. Paraules i gests de de salutació; cast. zalema. Per les finestres tiraven escopetades, feren çalema, albades i grans festes, doc. a. 1634 (Aguiló Dicc.). Se li posà al costat, fent-li salemes i acataments, Puig Servitud 120.
|| 2. Cantarella, to manyac i com melangiós en parlar (Olot, Empordà, Gir.); cast. tonillo. «A Olot fan molta salema»: parlen amb una entonació especial, com de cantussol.
Fon.: səlέmə (or.).
Etim.: de l’àrab salām, mat. Sign.

Tampoc he trobat l’entrada en l’excel·lent treball de Jordi Moners i Sinyol, La llengua de Castigaleu, ni en l’exhaustiu recull de Javier Giralt, Lèxic de la Llitera ni en altres reculls lingüístics més antics del segle XX. Per aquest motiu m’he permès enraonar d’aquest joia oral que hem de preservar, i per què no? fer una mica de salema del ric vocabulari ribagorçà, que probablement també s’usa o s’ha utlilitzat en altres llocs.

 



Xiquets fent salema. / Glòria Francino

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: