Manuscrits a Alcanyís

// Redacció

El proppassat dimecres 13 de juny s’ha presentat a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, a iniciativa del seu director J.I. Micolau, el llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya. La presentació ha estat a càrrec dels autors Javier Giralt i Maria Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, i de l’edició n’han tingut cura les Prensas de la mateixa Universitat. La sala s’ha omplert te persones interessades en el tema. Al llibre es presenten cinquanta manuscrits en català, amb alguns fragments en aragonès i llatí, redactats pels notaris dels municipis i, atès que aquests textos eren escrits per a ser llegits en veu alta per part dels notaris a persones que en gran part no sabien llegir ni escriure, són la prova fefaent que al Matarranya al segle XIV es parlava català, com sovint declaren tant els autors del volum com el seu prologuista Jesús Vázquez. Acompanya l’edició dels manuscrits un minuciós estudi lingüístic de tots ells. Per a més detalls podeu llegir una ressenya del llibre a Temps de Franja 137, abril del 2018, p. 16. Els autors han indicat en la seua ben documentada presentació que el llibre forma part d’un magne projecte per a publicar a llarg termini tota la documentació aragonesa en català dels inicis —segle XIII— a la derogació dels Furs per la victòria borbònica el 1707, quan el català va ser bandejat en la documentació oficial. Han dit també que no trigaran a publicaran un nou volum amb manuscrits de la catedral de Roda de Ribagorça.

Presentació de l'acte a cura de J. Ignacio Micolau. / Carles Terès

Des del públic s’ha remarcat que el llibre dóna tota la raó a la declaració de la Comarca del Matarranya del català com a llengua pròpia i històrica del seu territori. S’ha insistit també en la conveniència de publicar la documentació en català dels segles XIV a XVII de la Comarca del Bajo Aragón per a mostrar com d’errats han anat els representants d’aquesta comarca en negar-se a declarar el català llengua pròpia i històrica del territori. També s’hi ha observat que de finals del XIV hi ha documentació en castellà a Mont-roig per part de l’Orde Calatrava. Els cavallers calatraus, procedents de Castella, havien estat cridats per Alfons II al segle XII per a defensar les fronteres aragoneses i avançar en les conquestes meridionals del regne. Constituïen un estat dins de l’estat i es nodrien de monjos castellans, d’ací l’ús del castellà. Després del desastre de Casp, el 1412, amb la instauració de la dinastia castellana dels Trastàmares, l’orde va esdevenir uns bon instrument per a la propagació del castellà al nostre país en detriment de l’aragonès i del català.

Maite Moret i Javier Giralt en un moment de la presentació. / Carles Terès

Una part del públic al principi de l'acte. / Carles Terès



J. Ignacio Micolau, José Bada i Artur Quintana escolten atentament els investigadors. / Carles Terès